La ‘Feliz Falsedad’ enfila la seva recta final encara que encara li queda aquesta nit màgica (?). En els primers compassos del nou any, tot són presses per a fer les compres i els regals obligats. Les nadales continuen sonant en el fil musical dels principals comerços i els intercanvis de bons desitjos no cessen, mentre queden alguns ‘papeos’ per gaudir malgrat que contribueixin a aquest inevitable augment dels ‘triglicerdos’ en el cos.
Totes les nits poden ser bones, però poques tan il·lusionants com la que s’aveïna avui, especialment per als petits de la casa. Aquesta ‘patraña’ consumista disfressada d’uns personatges que no són ni Reis ni Mags serveix de barem per a premiar el comportament. Sempre ens deien que els regals arribarien amb major o menor generositat, segons ens haguéssim portat durant tot l’últim any. Eren temps en els quals encara no havíem descobert, o millor dit, no ens havien ‘chivado’ qui eren aquests personatges.
Aquest va ser un dels primers desencantaments davant els molts als quals ens anem enfrontant en aquesta vida. Els nens que s’han portat bé poden estar tranquils amb l’absurda carta als Reis d’Orient demanant el que més els antulli, encara que després ja veurem el que els porten. Els nens dolents continuen sent amenaçats amb carbó com a regal, però també existeixen els que no es mereixen ni això, com per exemple els polítics amb els qui les llibertats es van esvaint i les prohibicions ocupen el seu lloc.
Just tot el contrari al que correspon en una democràcia que es predica lliure. Fins no fa molt hi havia més humanitat i ara el sistema tracta al poble com ‘peleles’… Oh yeah!
