De temperatures extremes a inundacions, megaincendis i huracans: la crisi climàtica s’acarnissa amb el món i 2023 tancarà com l’any més calorós de la història, amb nivells rècord de CO₂ i una sequera que va camí de convertir-se en “una emergència sense precedents a escala planetària”. Quan només falten uns dies perquè s’acabi l’any, el 2023 acabarà sent “amb tota probabilitat” l’any més càlid en el planeta des que existeixen registres, segons ha avançat l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).
En la mateixa línia es pronuncia el servei europeu de canvi climàtic Copernicus en el seu últim butlletí mensual sobre el clima, amb dades de variacions tèrmiques de l’aire en superfície, cobertura de gel marí i variables hidrològiques a escala mundial.
Els últims nou anys (de 2015 a 2023) han estat els més càlids dels que es té constància, precisa la OMM. El 2023 una altra de les notes dominants ha estat l’augment d’emissions contaminants causants de l’efecte d’hivernacle en l’atmosfera i l’escalfament global que amenaça al planeta. Així, el total de diòxid de carboni en l’atmosfera, segons les previsions, registrarà un nou rècord en 2023, amb 40.900 milions de tones emeses, d’acord amb les dades de l’organització internacional Global Carbon Project.
D’aquest volum, les emissions de diòxid de carboni associades als combustibles fòssils, únicament, hauran augmentat amb tota probabilitat al tancament d’enguany un 1,1% respecte a 2022, amb un nou rècord de 36.800 milions de tones. D’altra banda, l’extensió del gel marí de l’Antàrtida va aconseguir al febrer un mínim històric absolut des que en 1979 comencés l’era de les observacions satel·litàries.
A l’Àrtic, els nivells es van mantenir molt per sota del normal i els valors anuals màxim i mínim van ser, respectivament, el cinquè i el sisè més baixos mai registrats.
A la part occidental d’Amèrica del Nord i als Alps europeus, la temporada de desglaç de les glaceres va ser extrema. A Suïssa, les glaceres han perdut al voltant del 10% del seu volum residual en els dos últims anys.
Pel que fa a la temperatura de la superfície de la mar, en 2023 els nivells han superat àmpliament les plusmarques anteriors. A l’Atlàntic nord-oriental, el golf de Mèxic i el Carib els valors han estat excepcionalment alts. D’altra banda, les dades relacionades amb la sequera recopilats per l’ONU, acabats de publicar, apunten a “una emergència sense precedents a escala planetària”. “Els impactes massius de les sequeres induïdes per l’home tot just estan començant a manifestar-se”.
Segons la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació (CNULD), als Estats Units el 5% de la superfície continental registrava, segons dades d’aquesta primavera, una sequera entre greu i extrema. A la Xina, d’acord amb els indicadors, la intensitat de la sequera es preveu que augmenti el 80% per al 2100. A la Banya d’Àfrica, al final de l’any passat 23 milions de persones estaven exposades a una inseguretat alimentària greu per aquest problema. El 2023, d’altra banda, els ciclons i tifons van sacsejar, un any més, a bona part del món, amb milers de morts i desapareguts, a més de població desplaçada i danys econòmics milionaris.
Els fenòmens associats a vents huracanats van assotr greument a països com Madagascar, Malawi, Moçambic, Bangladesh, la Xina, Filipines, Nova Zelanda o Líbia, entre altres. Un dels desastres més recents va ser l’huracà Otis, de categoria 5, que va colpejar a l’octubre al balneari mexicà d’Acapulco i va causar almenys 43 persones mortes i 36 desaparegudes. El més mortífer no obstant això va ser el cicló Daniel a Líbia, al setembre, amb més de 4.200 morts i 10.000 desapareguts.
A Europa occidental, la borrasca Ciarán, amb ratxes de vent de més de 200 quilòmetres per hora i forta pluja, va deixar fa unes setmanes una dotzena de morts i danys econòmics milionaris.
Així mateix, en 2023 els incendis forestals, cada vegada més extensos, virulents i de magnituds sense precedents, han continuat registrant indicadors inquietants. Al Canadà la temporada de focs va ser extrema amb un impacte en les emissions de CO₂ en l’atmosfera entre sis i vuit vegades major que la mitjana.
A Europa, 2023 ha estat l’any “amb els pitjors incendis”, segons el comissari europeu de Gestió de Crisi, Janez Lenarcic. D’acord amb els indicadors fins a finals de novembre del servei Copernicus, la superfície de terreny natural cremada a la UE per aquest motiu ascendia a unes 500.000 hectàrees.
Només el megaincendi d’Alexandroupolis (Grècia), el major registrat a la UE, va representar més de 96.000 hectàrees arrasades; altres països amb focs forestals crítics aquesta última temporada han estat Portugal, Espanya i Itàlia.
