El Govern ha identificat i retornat les restes de set cadàvers enterrats en fosses d’arreu del territori a les seves famílies des de la posada en marxa del Pla de fosses 2023-2026. En la presentació del balanç del primer any del programa, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha detallat que durant el 2023 el Govern ha intervingut en 15 fosses, d’on ha exhumat 124 cossos. De les set persones identificades, tres corresponen a soldats exhumats a la fossa de Santa Magdalena, tres a la fossa del Prat del Fuster i un al cementiri de Reus, que es tracta del militant antifranquista Cipriano Martos. D’altra banda, Ubasart ha anunciat la creació d’un cens digital d’objectes recuperats en les exhumacions. Només aquest any se n’han trobat 1.200.
De les 15 intervencions en fosses de la Guerra Civil fetes entre gener i desembre de 2023, el Govern ha destacat les actuacions fetes al cementiri de Masdenverge (Tarragona), d’on van recuperar les restes de 34 soldats de l’exèrcit franquista morts durant la batalla de l’Ebre; l’exhumació en el cementiri de Bovera i la Casilla (Lleida), d’on van recuperar 26 soldats republicans; l’actuació a l’Ermita del Remei de Flix (Tarragona), on es van trobar més de 45 soldats; i l’exhumació del cadàver del militant antifranquista Cipriano Martos, al cementiri de Reus, també a Tarragona. En total, el Govern ha exhumat 124 cossos, dels quals ha elaborat una memòria que ha entregat als Ajuntaments d’on es van recuperar les restes i, en el cas dels set identificats, a les famílies.
A banda de Martos, les sis identificacions fetes en l’últim any corresponen a tres soldats exhumats a la fossa de Santa Magdalena (Ribera d’Ebre) i tres més a la fossa del Prat del Fuster (Pallars Subirà). A més, el Govern també ha reinhumat a 180 cadàvers exhumats anys enrere per tal de “dignificar-los”.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha afirmat que la valoració del balanç del primer any del pla és “positiva”. Tot i això, ha admès que no es pot avaluar “l’èxit” de la política de fosses “exclusivament” amb l’indicador del nombre de persones exhumades o identificades. “Malgrat els esforços de recerca de desapareguts hem de ser conscients que fa 85 anys que va acabar la Guerra Civil, fa 50 que va acabar el franquisme, molts soldats no van tenir descendència i n’hi havia molts de fora del territori, i la seva pista es perd en la història”, ha lamentat. Tot i això, Ubasart ha ressaltat que la política té una voluntat “d’explicar que va passar i dignificar com a país les despulles anònimes”. “Som hereus de les persones que van donar la vida per la democràcia”.
Segons dades del departament de Justícia, a Catalunya hi ha entorn de 700 fosses, de les quals se n’han exhumat una norantena.
La prioritat són les fosses que es troben fora del cementiri
La titular de Justícia, juntament amb el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha detallat que a partir de la setmana que ve s’iniciarà l’exhumació d’una desena més de fosses. Segons ha explicat Aragoneses, el Pla de fosses 2023-2026, dotat amb 4,5 milions d’euros, prioritza l’exhumació de les fosses que es troben fora dels cementiris perquè són les que tenen més risc d’estar en pitjor estat i, per tant, de desaparèixer. “Busquem intervenir en aquestes fosses perquè és fàcil que un incendi, inundació o unes obres les danyi”, ha detallat Aragoneses.
De fet, el director general ha detallat que, tot i que a la pràctica tenen comptades unes 700 fosses, es calcula que a Catalunya n’ha arribat a tenir unes 900, moltes de les quals han desaparegut. “La cultura de la memòria ha canviat moltíssim, als anys 60, 70 o 80 es feia una carretera, es trobaven restes humanes, i allò no tenia cap valor i s’apartaven”.
En aquest sentit, Aragoneses ha insistit en la importància de tenir present que la Guerra Civil va tenir lloc fa 85 anys i que “algunes fosses han desaparegut, molts familiars han mort i que alguns soldats que van venir a lluitar de fora de l’Estat no van deixar descendència o els seus familiars no coneixen la nostra tasca”: “Les xifres d’identificació mai s’acostaran al 50% o 60%, hem de tenir en compte el moment transcorregut i la nostra política s’ha d’adaptar al moment, que és molt llunyà a la guerra”.
Cens digital d’objectes recuperats durant en les exhumacions
Durant la presentació del balanç, Ubasart també ha anunciat la creació d’un cens digital amb els objectes recuperats durant les exhumacions en el que ja s’està treballant i que es començarà a implementar l’any vinent. Només aquest any, els tècnics encarregats de les exhumacions han recuperat més de 1.200 objectes.
“No només tenen un evident valor humà, sinó també conten un incalculable valor històric que satisfà el dret de la societat a la veritat”, ha apuntat el director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses.
Un cop recuperats, el departament classificarà els objectes en sis categories diferenciadores: elements d’indumentària; armament, com ara bales o restes de metralla; objectes personals, on s’inclouen carteres, ulleres de sol, joies o insígnies religioses; elements utilitaris associats a la supervivència, per exemple llaunes, cantimplores o coberts, i material mèdic i quirúrgic, entre el qual sobresurten xeringues, enguixats i tubs de drenatge.
