No penso dedicar ni un paràgraf a recollir els resultats de l’informe PISA que deixa en mala situació l’educació a Espanya i, especialment, a Catalunya. Ho dic perquè m’agradaria fer una passa endarrere i mirar aquesta situació des d’una globalitat que ens ajudi a la comprensió i millora del nostre sistema educatiu. Per fer aquesta mirada àmplia compartiré amb vosaltres reflexions de docents amb un gran bagatge educatiu i que són referents per mèrits propis.
L’educadora Maria Montessori, el psicòleg Jean Piaget, el filòsof Rudolf Steiner i molts altres han analitzat habilitats bàsiques que els nens i nenes desenvolupen durant el seu creixement. Habilitats de conceptualització i anàlisi, habilitats de raonament, de comunicació i formulació, de recerca i moltes altres. Són habilitats que les persones necessitarem en la vida, independentment de la feina que desenvolupem, per tant, estructurem-les bé, seqüenciem-les amb els equips docents, verticalitzem-les als centres educatius perquè siguin efectives i graduals. I, sobretot, no estiguem pendents de la llei de torn que va canviant nomenclatures i sistemes de programació cada dos per tres, només fan que marejar els docents i embolicar-los burocràticament. Posem-hi sentit comú proposant una educació ben pràctica, que fomenti l’autonomia dels nostres alumnes i que s’apropi als entorns culturals i naturals per aprendre significativament. A Lleida som privilegiats, tenim museus, equipaments culturals, el parc de la Mitjana, tota l’Horta… Obrim l’escola al món local.
El 2017 vaig conèixer Nélida Zaitegi , en aquell moment, presidenta del Consell Escolar del País Basc, però amb anterioritat havia fet de mestra, directora, inspectora i coordinadora de publicacions educatives. Nélida proposava un nou paradigma que no va del ministeri o conselleria fins a arribar als alumnes com a darrers receptors. Deia ben bé el contrari, que l’alumne sigui l’origen de tot i que la qualitat educativa pensada per a ells sigui l’eix de futures lleis educatives. Xavier Melgarejo, exdirector de l’escola Claret de Barcelona i membre de prestigi del Consell Escolar de Catalunya recomanava dissenyar escoles més autònomes per formar una societat més oberta. Recordava que a Finlàndia el 30% del currículum de primària el dissenya el Parlament, el 70% restant el fan a la mateixa escola. Melgarejo va estar a Lleida el gener del 2015 i ens va recordar que el veritable tresor del nostre país no és altre que els nostres infants i joves. El 25 de juny de 2019, a la UdL, Daniel Gabarró va reflexionar en veu alta sobre la decisiva tasca social dels i les mestres, literalment va expressar que els docents són la punta de llança dels canvis socials del futur. Aquestes reflexions ens porten a un camí, la bona formació dels docents i el seu prestigi social.
Tampoc podem oblidar que l’escola forma la societat del futur, el mestre i pedagog Jaume Cela recorda que acompanyar bé als alumnes implica un bon seguiment tutorial, un equip docent ben coordinat i un seguiment d’orientació psicopedagògica en el mateix equip docent. El cas contrari seria que els alumnes tinguin 7 o 8 professors diferents, amb un tutor que ha d’atendre més de 30 alumnes i una orientadora per tota una etapa… Malauradament, això és el més habitual.
Comenius, un famós pedagog europeu que va viure a inicis del segle XVII, va ser pioner a reformular l’educació des d’un sentit global. Va demanar que les noies fossin escolaritzades si la societat volia tenir unes bones mares pels seus fills, va lluitar i criticar els càstigs escolars que eren comuns de l’època i va proposar posar al centre els alumnes. Comenius deia: “L’educació ha de ser comprensiva, no memorística, i un procés per a tota la vida, que integri les activitats creatives humanes i els seus principis per a una àmplia reforma social basada en la unió de la teoria, la pràctica i la crisi (estímul per al pensament).”
Acabo… Si algú amb responsabilitat pensa fer una nova reforma o llei educativa… Si us plau, assessoreu-vos amb els equips docents de les llars d’infants, infantil, primària i secundària que sempre estan a primera línia.