La proposició de llei d’amnistia ha superat aquest dimarts el primer debat previst en la seva tramitació al Congrés. La presa en consideració de la norma per part de la Cambra Baixa ha tirat endavant amb els 178 vots favorables del PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB i el BNG. En contra hi han votat 172 diputats del PP, Vox, CC i UPN, que han criticat la mesura de perdó, han comparat la jornada amb el cop del 23-F i han parlat de “corrupció”. Feijóo ha aprofitat el debat per anunciar la creació d’una comissió d’investigació sobre els pactes del PSOE amb els independentistes al Senat, on el PP té majoria absoluta.
L’encarregat de presentar i defensar l’amnistia per part del PSOE ha sigut el seu portaveu a la cambra, Patxi López. “Nosaltres pretenem canviar el guió i sortir d’un enfrontament infinit per retornar a la política el que només la política pot resoldre”, ha remarcat. López també ha acusat el PP de pretendre “assenyalar” i “amenaçar” els diputats socialistes com a “enemics”, i de buscar la “confrontació” a Catalunya.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha criticat al seu torn d’intervenció l’absència de Sánchez a la discussió sobre la que serà la primera norma que porti l’executiu de coalició en aquesta legislatura. “Ni tan sols acudeix al debat”, ha lamentat en una intervenció on ha dit que ell si que “dona la cara” per dir “no” a una mesura que suposa, segons els populars, un atropellament a l’estat de dret i la igualtat entre tots els espanyols.
El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha afirmat que l’amnistia que es comença a tramitar a la cambra “és una solució política que salda un deute amb Catalunya”, i ha retret al PP que “tingui els nassos” de qualificar-la com a mostra de “corrupció política”. “Aquesta llei pot agradar poc, molt o regular, però és una llei aprovada per la immensa majoria d’aquest hemicicle, i això és de primer de democràcia”. Rufián també ha insistit en l’aposta pel referèndum. “A Catalunya estem preparats per guanyar o per perdre un referèndum, i vostès?”
El diputat de Junts Josep Maria Cervera ha assegurat que la llei d’amnistia “no va de perdó ni de convivència” sinó de “fer justícia”. “Si s’aprova l’amnistia en el sentit que l’hem treballat, en cap cas significarà que el nostre poble oblida i perdona, en cap cas serà una renúncia a la independència de Catalunya”, ha agregat.
Sánchez, absent
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha estat present en aquest primer debat sobre l’amnistia. Sánchez ha votat telemàticament. La Moncloa l’ha excusat per la reunió que ha mantingut aquest dimarts a la tarda amb el rei Abdalá de Jordània. Posteriorment, està previst que viatgi a Estrasburg (França) per intervenir al ple que clourà la presidència espanyola de la UE. El debat de l’amnistia, tanmateix, ha comptat amb bona part dels ministres del PSOE i Sumar, encapçalats avui per la vicepresidenta quarta, María Jesús Montero.
Mesos de tramitació a les dues cambres
Un cop aprovada la presa en consideració aquest dimarts, la llei continua la tramitació per la via d’urgència. D’aquesta manera, els grups tenen una setmana per presentar les esmenes a la totalitat. Previsiblement en presentaran PP, Vox i UPN. Posteriorment, se celebrarà un debat de totalitat que segons fonts del Congrés tindrà lloc a la segona setmana del mes de gener.
Superat aquest debat, on previsiblement les esmenes a la totalitat del PP i de Vox seran rebutjades, la llei es debatrà en ponència i en comissió. Els grups podran registrar aleshores esmenes parcials. Un cop superat el tràmit en comissió, previsiblement al mes de febrer, es produirà un nou ple per a l’aprovació de la llei al Congrés.
Un cop aprovada al Congrés la llei anirà al Senat, on el PP disposa de majoria absoluta. Els populars han aprofitat la seva hegemonia a la Mesa de la Cambra Alta per aprovar un canvi del reglament del Senat que permet obviar la petició d’urgència del Congrés, i per tant esgotar el termini de dos mesos de què disposa amb una iniciativa ordinària.
El CGPJ i el rei
A més, la Mesa controlada pel PP també va aprovar aquest dilluns una petició perquè el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) elabori un informe sobre la constitucionalitat de la norma. Tot i que el reglament no contempla aquest tipus de peticions, l’informe servirà de base per a l’oposició de la cambra a la llei acordada entre el PSOE i l’independentisme en la negociació de la investidura de Pedro Sánchez.
Un cop el Senat rebutgi el text, la llei tornarà immediatament al Congrés dels Diputats, que celebrarà un nou debat en ple i aixecarà el veto de la Cambra Alta amb la mateixa majoria que dona suport a la norma, 178 vots. Posteriorment, el rei Felip VI l’ha de signar, i la llei es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) perquè entri en vigor. Segons fonts del Congrés, això podria passar al mes de maig del 2024.
‘Operació Catalunya’ i Pegasus
El Congrés dels Diputats ha avalat aquest dimarts la creació de tres comissions d’investigació destinades a analitzar la denominada ‘Operació Catalunya’, els atemptats terroristes del 17-A de 2017 i l’espionatge amb el programa Pegasus. Les dues primeres han recollit els suports dels 178 diputats que sumen PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, el PNB i el BNG. En contra hi han votat els 171 diputats del PP, Vox i UPN. Coalició Canària s’ha abstingut a dues primeres i ha votat a favor de la darrera. Les comissions sobre el 17-A i l’Operació Catalunya s’han instaurat a proposta de Junts i els nacionalistes bascos, mentre que la tercera, dedicada a l’ús del programa israelià d’espionatge Pegasus, ha sigut impulsada per ERC i Bildu.
La comissió sobre la coneguda com a ‘Operació Catalunya’ busca dirimir les actuacions del Ministeri de l’Interior durant els governs del PP en relació amb les presumptes irregularitats que vinculen a alts càrrecs i comandaments policials amb l’existència d’una trama parapolicial per combatre el procés. Pel que fa a la comissió dels atemptats, busca “saber la veritat” i les”implicacions” derivades dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost del 2017. La tercera comissió, nascuda a proposta de republicans i abertzales, pretén analitzar l’espionatge i la intromissió a la privadesa de líders polítics, activistes, advocats, periodistes i institucions.
Junts diu que les clavegueres continuen apuntant Catalunya
La portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha defensat la creació de la comissió sobre l’Operació Catalunya afirmant que és una trama que “neix per atacar Catalunya” i cal “posar noms i cognoms als quals han fabricat informes falsos” i també als “responsables dels mitjans de comunicació que han participat d’aquesta estafa”. També ha recordat que el PSOE votarà a favor de la creació de les comissions d’investigació per necessitat, “no per convicció”, però “el resultat és que ho fan”.
Segons Nogueras, “l’Operació Catalunya ha tingut com a finalitat neutralitzar i desactivar el procés independentista” i l’objectiu era “disparar als tres grans pilars del catalanisme, la presidència de la Generalitat, l’alcaldia de Barcelona i la presidència del FC Barcelona”. Tots tres estaments, ha dit, “continuen essent objecte de les clavegueres de l’Estat”, i “l’opció que ens allunyaria d’aquesta porqueria és la independència”.
Ha citat com a participants de l’Operació Catalunya alguns “personatges obscurs” com el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, el tinent coronel Daniel Baena, alies ‘Tácito’, així com el jutge Marchena, que és “còmplice de la politització” de la justícia, i “personatges indecents” com Carlos Lesmes. “En un país normal serien processats i jutjats”, però a Espanya han tingut “via lliure” davant el “silenci còmplice” de bona part de l’hemicicle, ha dit.
Al seu torn de rèplica, el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha destacat que ell fa vuit anys que denuncia “l’Operació Catalunya” i altres “corrupteles” en diverses comissions. En referència a la defensa que ha fet Junts de la proposta ha agraït que nous partits se sumin a la “valentia” que, a parer seu, han exercit fins ara els republicans a la cambra. Des de Sumar, el seu diputat Gerardo Pisarello ha agregat que Catalunya ha servit de “banc de proves” de “guerra judicial” que s’ha estès a la resta de l’Estat.
Per part del PSOE, el diputat David Serrada ha afirmat la corrupció és “inherent” al PP i l’ha vinculat a la comissió sobre ‘l’Operació Catalunya’ proposada per Junts. “El seu grapeig del Ministeri de l’Interior als governs de Rajoy ha quedat en evidència a quatre comissions i una sentència judicial”, ha asseverat. “L’origen de l’Operació Catalunya és tan tronat com tots els mandataris d’Interior que van tenir vostès”, ha afegit dirigint-se a la bancada popular dient que el seu partit “mereix” ser investigat.
Comissió 17-A
La diputada de Junts Pilar Calvo ha defensat la petició de la seva formació per a la creació de la comissió dels atemptats del 17-A recordant que existeixen dubtes sobre el paper de l’imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty i els seus contactes amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i que no existeixen proves concloents sobre la seva mort. La comissió, ha apuntat, ha “d’aclarir les ombres entorn dels atemptats del 17-A” per “saber què ha fallat i demanar responsabilitats polítiques”. “A altres països no hi ha por de reconèixer errors, perquè això salva vides”, ha sentenciat, i “les víctimes tenen dret a saber la veritat”.
Per part d’ERC, Rufián ha insistit que cal ser “molt curós” i “molt responsable” amb temes com el terrorisme, tot i que ha reconegut que hi ha “coses preocupants” com que el “cervell” de l’atemptat fos, a la vegada, un confident del CNI. “Convé investigar, com a mínim, certa inutilitat en aquest assumpte”, ha ressaltat. Des del PSOE, el diputat Artemi Rallo ha dit que és “inevitable” recolzar la comissió per “dissipar qualsevol ombra de dubte” sobre les forces de seguretat espanyoles i els serveis d’intel·ligència de l’Estat.
Espionatge ‘Pegasus’
El debat sobre la tercera comissió d’investigació aprovada aquest dimarts, centrada en l’espionatge amb el programa Pegasus, ha començat amb un intercanvi de retrets entre Rufián i un diputat del PP que l’ha interromput qualificant de “delinqüents” als espiats. Rufián, ha dit que no es pot “normalitzar” que molts dirigents independentistes o d’esquerres sàpiguen que són espiats “sense haver fet res” i per motius ideològics.
“També s’ha publicat que s’ha espiat al president del govern, al ministre de l’Interior i la ministra de Defensa. No els preocupa com a demòcrates?”, ha manifestat. En aquest sentit, ha dit que “els patriotes i els constitucionalistes” haurien de mostrar indignació pel fet que ciutadans s’hagin de reunir sense telèfons perquè no els espiïn. “Volem saber per què, qui ho va pagar, fins quan, i sobretot, el diferencial és que aquí també entra el PSOE. Facin-s’ho mirar, perquè potser, també està passant avui en dia”, ha conclòs.
Al torn de resposta, el diputat de Junts Eduard Pujol ha dit que investigar Pegasus és “indispensable” per “saber-ho tot de l’Operació Catalunya”. “És un escàndol, una vilesa perpetrada des de l’Estat”, ha afegit. Per aquest motiu, ha apostat per conèixer els detalls de la tecnologia utilitzada per “rebentar la intimitat” d’activistes i polítics i “fer net”. D’altra banda, ha apostat per passar del “diàleg” a la “negociació” que, a parer seu, abandera Junts amb resultats com l’amnistia o les comissions d’investigació.
Des del PSOE, el diputat Arnau Ramírez ha dit al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo que li preguntin a un psicòleg “la relació, que costa d’entendre, entre la cleptomania i el PP”. Sobre les comissions, ha dit que són “necessàries” per investigar “fins al fons” tot el que hagi pogut passar amb recursos públics durant els governs populars. “Vostès poden robar, saquejar i espiar i no podem dir res?”, ha agregat abans de criticar que el líder del PP parli constantment “d’humiliació”.
