La seguretat alimentària mundial en el context del canvi climàtic passa necessàriament per “tor- nar al bàsic i cuidar els fona- ments” dels sistemes agrícoles, començant pel “desenvolupament de sòls agrícoles sans i fèrtils”. Així ho va resumir en una entrevista amb EFE Cary Fowler, l’enviat especial del Govern dels EUA per a la seguretat alimentària global, als marges de la cimera del clima de les Nacions Unides (COP28), on es discuteix el futur climàtic mundial i que dedica avui dia específicament a l’agricultura i l’alimentació.
Fowler, expert agrònom, va venir a Dubai a presentar la denominada Visió per a unes Collites i Sòls Adaptats (VACS, en anglès), iniciativa del govern nord-americà per desenvolupar sistemes alimentaris resistents al canvi climàtic i impulsar la productivi- tat agrícola, així com millorar la nutrició mitjançant el desenvo- lupament de cultius diversos i el desenvolupament de terrenys fèrtils.
Fowler va apuntar que el VACS, el projecte inicial del qual se centra a l’Àfrica, és també d’interès per a Iberoamèrica, amb la proposta d’impulsar intercanvis d’informació i coneixement per oferir als agricultors petits i mitjans opcions adaptades per a les seves condicions i preferències locals.
“Aquesta visió és que cal tornar a allò bàsic i cuidar els fonaments que són els que impedeixen la inseguretat alimentària a tot el món. El primer és que necessitem construir sòls fèrtils: això és la base de tot sistema agrícola. I el segon és que els cultius que hi creixin han de ser diversos i resilients, adaptats al clima de l’ambient. Això és el que promovem”, va dir l’alt funcionari.
En aquest sentit, Fowler va apuntar que a Iberoamèrica hi ha “cultius meravellosos” i que el que cal fer és “reconèixer el potencial d’oferir bona nutrició i seguretat alimentària”. “Aquesta no depèn de dos o tres cultius. Necessitem diversitat de cultius. (…) Històricament el món no ha invertit gaire en això, només en blat de moro, blat, alguna cosa a que va suposar el 12% de l’emissió de GEI d’origen humà, i el 40% de l’emissió total provinent de siste- mes agroalimentaris, xifrada en 16 gigatones.
Després de la vacuna, se situa la ramaderia porcina, amb el 14% de les emissions de GEH, seguida de l’avícola (9%), la relacionada amb búfals (8%), i la de petits remugants (7%), es detalla al document.
Per primeres matèries, la producció de carn representa dos terços de les emissions, llet 30 % i ous la resta.
En general, explica la FAO, el metà suposa “lleugerament més de la meitat del total” de les emissions, i la seva distribució espacial les patates i l’arròs… Només un grapat de cultius. No volem retirar les inversions en això, ja que necessitem que s’adaptin al canvi climàtic, però volem expandir l’èmfasi en collites tradicionals i indígenes”, va apuntar.
El que cal fer és veure quins ofereixen bona nutrició i quins tenen potencial per superar els desafiaments del canvi climàtic. “Després, el que volem és que els agricultors treballin en aquests cultius, per millorar-ne la producció”.
