Nacions Unides va celebrar ahir el 75è aniversari de l’adopció de la Declaració Universal dels Drets Humans, un text creat per evitar que es repetissin els horrors de la II Guerra Mundial però que encara s’incompleix de forma flagrant en guerres contemporànies com les de Gaza o Ucraïna.
El 10 de desembre del 1948, l’Assemblea General de l’ONU a París va adoptar un text que volia recollir els diferents drets de l’ésser humà, començant per la vida, la llibertat i la seguretat, primers a ser esmentats a l’article 3.
“Va néixer de lliçons apreses després de dues guerres mundials, l’Holocaust, la destrucció atòmica, la profunda devastació econòmica i les generacions d’explotació colonial, opressió i injustícia”, afirma l’alt comissionat de l’ONU per als Drets Humans, Volker Türk, que avui presidirà els actes de commemoració del 75è aniversari a Ginebra.
Relacions de drets similars s’havien inclòs en documents legals al llarg de tota la història, des de la Carta Magna anglesa de 1215 o la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà a la Revolució Francesa, però el text de 1948 perseguia tenir un caràcter més universal que no exclogués, com en textos anteriors, dones, persones de determinats credos o grups socials sencers. La Declaració Universal de Drets Humans no té caràcter vinculant, però sí que va inspirar textos internacionals que sí que ho són, com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, en vigor des del 1976, o diverses convencions per a la defensa de la dona, la protecció de la infància o la lluita contra la tortura, entre d’altres.
“Va inspirar el moviment de descolonització, la lluita antiapartheid, i defensors de la llibertat de tot el món, en matèria de gènere, drets LGBTIQ, contra el racisme… Necessitem honrar tots aquests èxits”, va assegurar Türk. L’alt comissionat, que rebrà mandataris i ministres d’Afers Estrangers de tot el món, va reconèixer que no és el millor dels temps per celebrar l’aniversari, en un món amb més de mig centenar de conflictes oberts, un nombre gairebé inèdit des que va néixer l’ONU el 1945. “No obstant, crec que és precisament ara, en un temps en què tenim tants desafiaments, quan hem de pensar que sense la declaració podríem estar en una situació encara més greu, sense un estàndard universal perquè el món surti de les desigualtats , la misèria i la guerra”, va afirmar.