Persistirem!

Malos tiempos para la lírica, com deia Golpes Bajos. I realment va ser un cop baix obrir el diari i assabentar-me del traspàs d’en Ramon Pujades, un personatge singular, fins i tot excèntric, però sens dubte únic. Vaig tenir una relació directa amb en Pujades en tres etapes diferents. Va ser professor meu al Màrius Torres, en l’època en que els meus pares, després d’un 3r de BUP desastrós a l’institut barceloní Jaume Balmes em van “convidar” amablement a venir a Lleida, a posar-me a treballar i a fer nocturn; vaig estar sota la seva direcció al departament de Comunicació de la Paeria en aquell mandat més aviat curt i bastant surrealista de Manel Oronich; i finalment vam col·laborar durant la recent i molt activa etapa del Grup Turó Seu Vella 2030, que tenia com a objectiu fonamental reivindicar l’endreç i la dignificació del conjunt monumental. I a fe de Déu que en Ramon feia honor al seu cognom, perquè les seves pujades al Turó per comprovar l’estat de les muralles i dels edificis històrics eren continues. La seva constància i tenacitat per aconseguir millorar el monument eren senzillament èpiques. No sé si a en Pujades li agradava Woody Allen, però estic segur que estaria absolutament d’acord amb la frase del director novaiorquès: “El 90% de l’èxit es basa simplement en insistir”. I acabo utilitzant la seva expressió favorita: Persistirem!