Estic ben segura que molts de vosaltres celebreu el dia de la Immaculada Concepció vora alguna àvia que dugui aquest nom; com és el meu cas, avui és el sant de la meva iaia Conchi. Per això, voldria aprofitar aquest racó de pensaments en veu alta per fer-vos reflexionar sobre la figura dels padrins. La relació entre avis i nets és única, teixida per la complicitat, confiança i un tipus d’amor que fa que es converteixin en els nostres segons pares, aquells que ens cuidaven de petits quan els nostres progenitors estaven a la feina i que ens feien els millors dinars del món i sempre els semblava poc. S’ha de valorar, que en un món que sovint es mou a un ritme frenètic, la presència dels padrins brinda un benestar emocional difícil de trobar. Ara, amb el temps marcat a la seva pell, ens toca a nosaltres retornar l’amor i cures que ells ens han dedicat durant tants anys. Cuidar dels nostres avis és un acte que va més enllà del físic; és una abraçada diària que els recorda que no estan sols en aquest viatge. La companyia i el respecte que els oferim són regals que no sols omplen els seus dies, sinó que també enriqueixen els nostres. Aprenem sobre la bellesa de la vellesa i la importància d’escoltar històries que han perdurat al llarg del temps.
Sessió: No iniciada
