S’estima que a Catalunya hi ha 486 “micropobles”, segons dades de l’Associació de Micropobles de Catalunya. I encara que les previsions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) apunten que guanyarà uns 700.000 habitants fins al 2041, la majoria d’aquests es concentraran a les ciutats i grans municipis, de manera que als petits nuclis incrementarà la despoblació.
A Espanya, la situació és similar: vuit de cada deu municipis amb menys de 5.000 habitants perden població. I als nuclis amb menys de 1.000 habitants la despoblació arriba al 86 % dels municipis. Són dades de l’informe El repte demogràfic i la despoblació d’Espanya en xifres, de la Secretaria General per al Repte Demogràfic, que dibuixa l’escenari de l’Espanya buidada amb números.
Segons el personal expert, la tecnologia podria combatre la despoblació i canviar aquesta realitat convertint els nuclis rurals en pobles intel·ligents. Per parlar de les possibilitats de la digitalització en el món rural, el pròxim 13 de desembre tindrà lloc la jornada UOC RuralTech per mitjà de dues taules rodones a Tortosa i Tremp que comptaran amb més d’una desena d’experts i expertes. “La tecnologia pot revitalitzar aquestes àrees perquè facilita de manera directa l’educació en línia (la UOC aquí juga un paper important), millora l’atenció mèdica per mitjà de la telemedicina i fomenta oportunitats econòmiques mitjançant la connexió digital de negocis locals”, resumeix Carles Méndez-Ortega, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, investigador del grup i2TIC i un dels ponents de la jornada.
La connectivitat de banda ampla, necessària però no suficient
Aconseguir-ho requereix una base prèvia imprescindible, la connectivitat de banda ampla en aquests llocs, ja que “tenir accés a internet d’alta velocitat marca la diferència perquè permet solucions com ara el treball remot o l’educació en línia”, indica Carles Méndez-Ortega. No obstant això, l’arribada de la banda ampla per si sola no és la solució al repte al qual s’enfronten aquests territoris.
Com explica Pere Tuset, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, investigador de WiNe i moderador d’una de les taules de la jornada, “només tenint connectivitat de banda ampla no dinamitzarem el territori. És a dir, la banda ampla és imprescindible perquè, per exemple, una casa rural es pugui anunciar i comunicar i pugui cobrar als seus clients, o una persona es pugui formar al llarg de la vida sense haver de desplaçar-se a la ciutat. Això també és bàsic per atreure persones qualificades que es poden instal·lar amb les seves famílies i teletreballar, de manera que aportin capital humà i econòmic als petits municipis.
Però, més enllà de la connectivitat de banda ampla, també es necessita que la tecnologia ajudi a dinamitzar les activitats empresarials del sector [primari i secundari], de manera que n’augmenti l’eficiència i el valor”. Posa l’exemple d’una explotació agrària, en la qual una xarxa de sensors, combinada amb imatges obtingudes mitjançant drons, poden ajudar a millorar l’eficiència del reg i l’aplicació de fertilitzants, fent que el procés estigui automatitzat i requereixi menys temps i recursos.
Així doncs, “el que intentem a la jornada és mostrar com totes aquestes tecnologies que ja existeixen es poden aplicar avui dia, i quines vindran en un futur pròxim per estar preparats”. Com he comentat, les xarxes de sensors i els drons ja existeixen i actualment es poden aplicar, però encara han d’arribar altres tecnologies, com ara els nanosatèl·lits i la intel·ligència artificial, que poden tenir un efecte multiplicador, i és important que les persones que habiten aquests territoris coneguin quines són i què els poden oferir, per poder adoptar-les de manera primerenca i treure’ls el màxim profit”, sosté Tuset.
Al seu torn, la incorporació de noves tecnologies permet que les empreses que s’han desenvolupat des del territori i per al territori puguin exportar les seves solucions a tothom, de manera que dinamitzin el territori i aportin riquesa. “Puc tenir una idea per resoldre un problema en un lloc concret, però és molt probable que en un altre lloc del món hi hagi un problema semblant. Per tant, és la mateixa gent de l’entorn rural que, apoderada amb la connectivitat de banda ampla i les tecnologies adequades, pot desenvolupar solucions a problemes del seu entorn que després són exportables a altres territoris”, explica.
La formació, una de les claus
Segons el professor de la UOC, l’escenari dels pobles intel·ligents necessita un ingredient fonamental per fer-se realitat: el talent local. I, per això, la formació és bàsica, sigui de formació professional o de grau. Tuset recorda que el treball humà està cada vegada més tecnificat, i els instruments són cada vegada més complexos, per la qual cosa conèixer les eines i saber com funcionen és clau per poder treure’ls el màxim partit, tant a escala personal com professional.
A més, la col·laboració entre perfils professionals també és molt important. “En un moment en què hi ha tantes tecnologies, que aquestes evolucionen molt de pressa i, a més, que es combinen entre elles per amplificar el seu impacte potencial, es necessita personal expert en diferents àmbits per poder desenvolupar projectes tecnològics amb èxit. Per exemple, pots comptar amb un equip expert en el disseny de drons, però necessites saber on, com i per què els aplicaràs. Així doncs, col·laborar amb una persona experta en l’àmbit agrícola et permet respondre a aquestes qüestions, de manera que puguis incloure aquests requisits en el procés de disseny de la solució, i aconseguir un producte més adequat a l’entorn on s’aplicarà, la qual cosa representa un avantatge competitiu del producte”, assenyala.
De la mateixa manera, les habilitats toves (soft skills) juguen un paper cada vegada més fonamental en aquest procés. Els experts i expertes afirmen que històricament les habilitats toves han tingut menys rellevància en les disciplines tècniques perquè l’important eren les habilitats dures (hard skills), és a dir, saber fer. Però cada vegada més els projectes tecnològics són multidisciplinaris i tu, que ets expert en un àmbit, t’has de relacionar amb professionals d’altres àmbits, tant tècnics com no tècnics, per dur a terme un projecte. Així doncs, necessites fer comprensible el llenguatge propi del teu àmbit i, alhora, ser empàtic amb els professionals d’altres àmbits, ja que, en cas contrari, no podràs contribuir positivament al desenvolupament del projecte”, assenyala Tuset.
En tots aquests aspectes la UOC treballa oferint, a més de graus, màsters i estudis de cicle formatiu, programes nous que combinen diferents tecnologies per afavorir la hibridació d’àmbits, “que és on avui hi ha la frontera que s’ha d’aprendre a creuar. Intentem donar aquesta visió multidisciplinària, que introduïm mitjançant casos d’ús. La idea és combinar diferents àmbits i que la gent sigui conscient que això ho haurà d’aplicar en el seu dia a dia”, sosté Tuset.
