El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a la cadena d’hipermercats Eroski a pagar 30.000 euros d’indemnització a l’expresidenta madrilenya Cristina Cifuentes pels danys i perjudicis ocasionats per incomplir amb la seva obligació de custodiar una gravació la difusió de la qual va vulnerar el seu dret a la intimitat.
La Sala Civil del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per Cecosa Hipermercats S.L. contra la sentència de l’Audiència de Madrid, que va declarar que havia vulnerat el dret a la intimitat de Cifuentes per incomplir la seva obligació de custòdia d’una gravació en un supermercat Eroski el 5 de maig de 2011, que va ser “àmpliament” difosa set anys després en els mitjans de comunicació.
Arran de la difusió d’aquestes imatges, sent encara presidenta de la Comunitat de Madrid, Cifuentes va interposar una demanda contra Cecosa per intromissió il·legítima en els seus drets fonamentals a l’honor, la intimitat i la mateixa imatge, i demanava ser indemnitzada en 450.000 euros i que es publiqués la sentència en dos diaris de tirada nacional.
Les pretensions formulades en la demanda es basaven en l’incompliment per part de la cadena basca de supermercats de les seves obligacions, derivades de la normativa sobre protecció de dades personals, respecte de la gravació de què va ser objecte la demandant en un establiment d’Eroski el 5 de maig de 2011.
En la data de la gravació, Cifuentes era vicepresidenta de l’Assemblea de Madrid, i quan es va fer pública, set anys després, era presidenta de la Comunitat, càrrec del qual va dimitir després de filtrar-se el vídeo a la premsa i ser objecte d’una àmplia difusió en 2018.
L’Audiència Provincial de Madrid va estimar en part l’apel·lació plantejada per Cifuentes, i va declarar que Cecosa havia incomplert les obligacions que li imposava la normativa sobre protecció de dades respecte de la custòdia de la gravació i fix una indemnització de 30.000 euros.
El Suprem desestima ara íntegrament el recurs de cassació de Cecosa que, entre altres arguments, considerava que l’Audiència Provincial va realitzar una incorrecta ponderació en el conflicte entre les llibertats d’expressió i informació i el dret a la intimitat de la demandant, perquè es tractava de la divulgació d’uns fets veraços i d’enorme interès públic en ser constitutius d’un il·lícit penal i comeses per un personatge públic.
Sobre aquest tema, el TS contesta que la sentència recorreguda discorre totalment al marge del conflicte entre les llibertats d’expressió i informació i el dret a la intimitat de la demandant, “perquè la condemna de la recurrent es basa en els incompliments en què va incórrer l’entitat demandada en la custòdia de la gravació” que li imposa la normativa de protecció de dades.
La pròpia recurrent posa de manifest –afegeixen els jutges- que no va fer ús d’aquestes llibertats públiques perquè no va ser ella la que va difondre el vídeo, sinó que ho va fer un mitjà de comunicació que no està demandat.
Quant a la discrepància amb la quantia de la indemnització per considerar-la desproporcionada, el tribunal destaca la gran repercussió que el coneixement públic de la gravació, propiciada per l’incompliment per la demandada de la seva obligació de custòdia i posterior destrucció de la gravació, va tenir en l’opinió pública.
El que “mostra amb tota claredat que els danys morals van ser molt importants”, subratlla la sentència, que rebutja així que l’Audiència establís aquesta indemnització de manera arbitrària, i la ratifica.
