El Tribunal Suprem ha rebutjat que l’Estat hagi d’indemnitzar amb més de 70.000 euros a un local de prostitució per haver hagut de tancar durant l’estat d’alarma per la covid, i es basa en el que s’estableix pel Tribunal Constitucional en declarar inconstitucionals els estats d’alarma.
En una sentència, feta pública aquest dijous, la Secció Cinquena de la Sala contenciosa administrativa ha desestimat el recurs interposat per aquest local, que reclamava a l’Estat una indemnització de 72.188 euros pels danys i perjudicis econòmics soferts pel tancament de l’establiment.
Condemna a més al recurrent al pagament de les costes del plet que xifra en 4.000 euros més l’IVA corresponent.
La Sala li ofereix així la mateixa resposta que ha donat ja en una cinquantena de sentències a diferents empreses, principalment d’hostaleria, que reclamaven que es declarés la responsabilitat patrimonial de l’Estat pels danys que van sofrir amb les mesures adoptades durant l’estat d’alarma. A totes elles els va imposar el pagament de 4.000 euros de costes.
La Sala rebutja, per tant, la responsabilitat patrimonial de l’Estat i conclou que les mesures adoptades per l’Administració per a fer front al coronavirus van ser “necessàries, adequades i proporcionals a la gravetat de la situació i van gaudir de prou grau de generalitat quant als seus destinataris”.
Aquests a més “van tenir el deure jurídic de suportar-les sense generar cap dret d’indemnització pels possibles perjudicis soferts, havent-lo declarat així expressament el Tribunal Constitucional en la ja citada STC 148/2021, sentència que produeix efectes de cosa jutjada i vincula a tots els tribunals”.
La sentència, ponència del magistrat Carlos Lesmes, declara que “la malaltia derivada de la COVID-19 com a malaltia infecciosa altament transmissible per via aèria i a través del contacte personal, no sols va comportar un alt risc per a la salut humana derivat de l’elevat índex de propagació sinó, i a més, un risc de col·lapse dels serveis sanitaris”.
“És per això que -afegeix-, el manteniment de la integritat física de la població (article 15 CE) i el dret a la protecció de la salut pública (article 43 CE), atorguen cobertura constitucional i legitimen les restriccions en l’exercici de determinades activitats econòmiques, la qual cosa es revela suficient per a rebutjar la vulneració de la llibertat d’empresa prevista en l’article 38 C.E“.
D’altra banda, recorda que cap dels Reials decrets (RRDD) relatius a l’estat d’alarma ha reconegut drets patrimonials a favor dels destinataris de les limitacions i restriccions de les activitats empresarials en ells establertes, amb el que no hi hauria dret indemnitzatori.
Així mateix -abunda-, tampoc ho han fet les sentències del Tribunal Constitucional que van declarar la inconstitucionalitat parcial dels RRDD d’estat d’alarma, “sentències que expressament exclouen la responsabilitat en declarar que la inconstitucionalitat no afecta a les obligacions que s’imposen als ciutadans amb caràcter general en aquests RRDD“.
El Tribunal Suprem encara ha de resoldre unes mil reclamacions sobre aquesta qüestió, encara que un centenar d’empreses ha desistit dels seus recursos després del primer pronunciament de la Sala, dictat el mes d’octubre, en el qual va fixar el criteri per a resoldre’ls.
