La inclusió de la paraula “tarat” en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) ha provocat la indignació de les entitats i professionals que treballaven amb persones que tenen un trastorn mental. Mostra d’això són les manifestacions de l’organització Salut Mental Catalunya (SMC) en dir que “el DIEC obliga el llenguatge políticament correcte i torna segles enrere incorporant la paraula “tarat” per designar una persona amb trastorn mental”.
Per aquesta raó, com a moviment social que representa a 80 entitats d’arreu de Catalunya de persones amb problemes de salut mental i les seves famílies, ha exigit al DIEC que rectifiqui i exclogui aquesta acceptació en sentit figurat del nou diccionari. De fet, la presidenta de Salut Mental de Catalunya, Mercè Torrentallé, es pregunta: “Les persones tenim tares? Hi ha persones perfectes sense cap tara?”. Alhora, també assenyala que “és una definició discriminatòria i molt perjudicial. Les persones amb problemes de salut mental no som tarades”, ja que a ella li van diagnosticar fa més de 20 anys una esquizofrènia paranoide. La portaveu de Salut Mental Ponent, Carme Mateu, també va dir que “tenir un problema mental no vol dir estar tarat. Estem tornant a quan les persones amb problemes mentals se’ls hi deia de forma despectiva que estaven bojos o sonats”.
Per la seva part, el psiquiatre Àngel Pedra va mostrar la seva sorpresa i indignació en manifestar amb rotunditat que “és una forma de discriminació que afecta els drets humans i és perjudicial per a aquelles persones afectar de malaltia mental. Tenir un trastorn mental no és cap tara, és una malaltia que cal tractar”.
