Sovint la violència de gènere ens sembla quelcom llunyà. Potser perquè moltes vegades passa de portes endins i no traspassa el rebedor de casa, fent honor al terrible nom de violència domèstica. O potser perquè els casos no ens toquen de prop. Malauradament, però, no hi ha territoris ni pobles, per petits que siguin, que estiguin lliures d’aquesta xacra, l’expressió més extrema de desigualtats entre homes i dones. Un exemple és el recent cas del petit nucli de Torallola (Conca de Dalt), on, amb els resultats oficials d’ADN ja confirmats i també la relació entre acusat i víctima determinada, els Mossos han conclòs que es tracta d’un assassinat masclista, encara que caldrà determinar què i quan va passar. Sigui com sigui, el de la noia trobada al Pallars és el feminicidi número 53 d’aquest any a Espanya (el 12è a Catalunya). O el que és el mateix: durant 2023 s’han comès gairebé 5 assassinats masclistes cada mes. Xifres terribles que no fan sinó confirmar que la violència de gènere és un greu problema social al qual cal posar solució de forma contundent. Els hi devem a les 1237 dones que han mort a mans de les seves parelles o exparelles des que es va començar a enregistrar aquestes luctuoses dades en una estadística oficial l’any 2003.
Sessió: No iniciada
