El govern socialista de la Paeria ha decidit ubicar la mesquita de la comunitat Ibn Hazm al polígon del Camí dels Frares. Bona pensada, així no hi ha perill de perdre vots entre els veïns d’algun barri de Lleida, una ciutat acollidora, que fins i tot dedica una festa als Moros (i Cristians). Sobta, però, que l’oratori musulmà s’ubiqui a un lloc anomenat Camí dels Frares i el cert és que desconec l’origen del topònim catòlic. Perdoneu la meva ximpleria, però jo pensava que als polígons anaven indústries i no pas centres de culte. La Paeria ja va voler el 2007, essent alcalde el també socialista Àngel Ros, construir una mesquita al polígon El Segre, però finalment no va reeixir la idea. Com deia, el PSC no vol perdre ni un vot als barris de Lleida i ha optat per desterrar els islàmics a una zona plena d’empreses sorolloses, brutes i llunyanes. La Lleida acollidora, de nou, torna a manifestar-se tal qual. La millor manera de solucionar el conflicte, deuen pensar els polítics que manen, és amagant-lo. Ja fa temps que vaig revisar una sèrie de proverbis àrabs que, molt encertats, ofereixen solucions al problema de l’encaix de la mesquita. Per tant, crec que als veïns no musulmans se’ls ha de recordar que “l’home és enemic d’allò que no coneix”. I que els islàmics han de saber que “la paciència és la clau de la solució”. També hi ha una dita molt adient per als polítics: “No obris els llavis si el que has de dir no és més bonic que el silenci”. I, finalment, un consell per a tothom: “Aquell que de veritat busca Déu, dintre dels santuaris s’ofega”.
Sessió: No iniciada
