La convulsió ultra que vivim aquest darrers dies m’ha evocat un episodi del franquisme que explica monsenyor Miquel Barbarà i Anglès al llibre, redactat per Cinta S. Belmunt, Petjades tarragonines a Catalunya (Silva editorial). El llavors vicari general va ser una de les primeres persones que vaig conèixer en arribar a Tarragona. Dinàvem junts al Casino. Monsenyor Barbarà va viure directament el cas Añoveros. El bisbe de Bilbao Antonio Añoveros va fer una homilia en la qual es reclamava que “el poble basc, igual que tots els pobles de l’Estat, té dret a conservar la seva pròpia identitat”. El règim va ordenar l’arrest domiciliari del bisbe Añoveros i va preparar un avió per enviar-lo a l’estranger. Si hagués passat, “el cardenal Tarancón portava l’excomunió de Franco a la butxaca i només hauria calgut firmar-la”, desvetlla el vicari. Un dels redactors de l’homilia va ser el vicari general de Bilbao, José Ángel Ubieta, que va rebre amenaces. Barbarà va tenir amagat durant una setmana Ubieta en un pis de Salou. Els grisos van obrir el taüt d’un mort perquè creien que s’hi amagava Ubieta. Ull que ara torna aquesta trepa!