El pacte entre Junts i el PSOE anunciat ahir té, d’entrada, un gran guanyador: Pedro Sánchez. El president en funcions del Govern ha aconseguit el que volia, ser reelegit per seguir a la Moncloa quatre anys més. Per part de Junts, de moment, només s’ha obtingut un grapat de futuribles: una llei d’amnistia que hauran d’interpretar els jutges, uns traspassos per concretar i una consulta, la pregunta de la qual també s’ha de pactar. Puigdemont ho ha reconegut ben clar: “Iniciem un procés de negociació amb l’Estat”. A diferència del que deia Martí Pol, en aquest cas tot està per fer, però no tot és possible. L’únic acord ben definit entre Junts i PSOE és que no estan d’acord. Els escarafalls de la dreta amb acusacions de “xec en blanc” a l’independentisme i, encara més fort, comparar l’acord amb el terrorisme d’ETA, com ha fet Núñez Feijóo, és desbarrar. Junts no tenia altra opció que acceptar les condicions del PSOE. No fer-ho hauria estat pitjor. Una inquietud final: En cada moment històric de negociacions entre Catalunya i l’Estat sorgeix la figura d’Alejo Vidal-Quadras. Esperem que no sigui cap auspici de mal averany.
Sessió: No iniciada
