L’escriptora Maria Barbal (Tremp, 1949) ha publicat ‘Tots els contes’ (Columna), un recull de la seva obra íntegra que incorpora un total de 91 relats.
Entre ells, tres són inèdits i s’ofereixen en primícia: Por de volar, El nen de les baldufes i Despertar. Pel que fa a la resta, seixanta-vuit han estat publicats en volums i una vintena provenen de publicacions periòdiques o antologies temàtiques. L’autora va reconèixer que aquesta darrera publicació – ordenada i classificada per Carme Arenas – li ha permès identificar quins han estat els seus “pols d’atracció”. D’altra banda, tot i que admet que durant les dècades ha canviat, sosté que no “renunciaria” a cap dels primers contes. “N’he repassat algun i potser ara no l’hauria escrit d’aquesta manera”, assenyalava, “algun el vaig trobar massa llarg i en d’altres hi faltava alguna cosa, però també vaig pensar que havia de ser permissiva amb l’escriptora que havia estat”. D’altra banda, Barbal diu que el pas del temps pot modelar la mirada de les persones, que es pot tornar “més crítica” tot i que, en el seu cas, “no renunciaria a res”. “Aquell primer espant de pensar en un volum de tots els contes s’ha canviat per il·lusió i satisfacció”, afegeix. Entre els contes d’aquesta darrera publicació n’hi ha dels anys vuitanta, dels noranta, i també d’altres que va publicar a partir del 2000.
Autores com Mercè Rodoreda i Víctor Català són algunes de les referents que va citar Barbal, afegint que quan una persona llegeix es torna més “permeable”. Mentre que Rodoreda la sent “a prop”, en el cas de Català admira “la força de les seves trames” així com “la grandesa de la seva capacitat lingüística i el seu vocabulari”. “Sovint el conte és més complicat d’aconseguir que la novel·la. Fer-ne requereix una exigència molt gran”, va subratllar. Un dels aspectes que més ha valorat del recull ha estat la classificació per temàtica. “A vegades passa que els de fora hi veuen més que no pas els de dins”, va afirmar.
