La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha detectat diverses irregularitats en la contractació extraordinària de personal per part de l’Institut Català de la Salut (ICS) derivada de la pandèmia de covid durant el 2020. En total es van contractar 21.330 sanitaris per a la covid, el 97% dels quals per la via ordinària, i van suposar 73,9 milions d’euros en nòmines. En total, els vuit hospitals de l’ICS van hospitalitzar 171.000 pacients per covid entre març i desembre del 2020, el 16% del total anual. Les irregularitats més destacades són nomenaments i pròrrogues de contractes no prou justificats.
L’impacte pressupostari estimat derivat de la covid en la despesa de personal sanitari, incloent-hi noves contractacions i complements variables i la despesa de personal fix, va ser de 231,45 milions d’euros l’exercici 2020. En l’exercici esmentat, l’ICS va formalitzar un total de 21.330 contractes per reforçar les plantilles de personal sanitari vinculat a l’atenció sanitària de les persones afectades per la covid. El 3,16% d’aquests contractes els va sotmetre a la normativa extraordinària aprovada per fer front a la crisi sanitària, mentre que el 96,84% restant els va considerar sotmesos a la normativa ordinària. Aquests contractes van comportar una despesa addicional de 73,86 milions d’euros.
Els contractes formalitzats inclouen nomenaments de personal estatutari interí i la contractació de personal laboral temporal. Les circumstàncies que van motivar aquestes contractacions van ser l’excés o l’acumulació de tasques, l’execució de programes de caràcter temporal, la promoció interna temporal o la substitució transitòria de titulars. L’ICS va registrar un total de 171.573 estades hospitalàries per la covid en el conjunt dels seus 8 hospitals durant el període comprès entre els mesos de març i desembre de l’any 2020, que representa el 16,31% del total de les estades hospitalàries d’aquell any.
Entre les irregularitats detectades destaquen els nomenaments estatutaris de 14 professionals sanitaris en situació de jubilació formalitzats durant l’etapa de la covid que no esmentaven la legislació que permetia i regulava aquella contractació excepcional. L’ICS va fer nomenaments estatutaris temporals de caràcter eventual a personal facultatiu no especialista perquè exercís funcions pròpies d’especialitats deficitàries, sense sotmetre’l als requisits de la normativa excepcional aprovada justament per a la covid.
Els nomenaments d’interinatge per excés o per acumulació de tasques formalitzats amb 74 professionals van superar el límit temporal de 6 mesos i no es va especificar la causa de l’excés o l’acumulació, o es va fer constar de forma massa genèrica. Així mateix, l’ICS no ha acreditat de forma homogènia el sistema de selecció per als nomenaments de personal estatutari temporal analitzats, la qual cosa no permet garantir el compliment dels principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat establerts en la normativa.
D’aquests nomenaments, 17 corresponien a professionals d’estats no membres de la Unió Europea, amb els quals l’ICS hauria d’haver formalitzat contractes laborals. L’ICS va incloure el personal extracomunitari contractat al circuit de la borsa de treball, malgrat que, d’acord amb la normativa, no li era d’aplicació.
En 8 nomenaments d’una mostra de 10, hi falta l’autorització prèvia per a la realització de serveis extraordinaris, no s’han aportat controls efectius del compliment de la jornada i l’horari o no s’han indicat les franges horàries realitzades.
