Un estudi amb participació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha constatat que l’ús d’aplicacions per a la depressió pot tenir un efecte significatiu en el tractament dels símptomes d’aquesta malaltia mental cada cop més prevalent, especialment quan es tracta d’intervencions híbrides, és a dir, que combinen la tecnologia amb la participació d’un professional. Aquesta és una de les conclusions principals de la recerca que l’equip liderat per Carme Carrion, investigadora principal de l’eHealth Lab, ha obtingut a partir de la recopilació i l’anàlisi de les investigacions científiques més acurades en aquest camp dels darrers anys.
Els investigadors d’aquest grup de recerca, vinculat als Estudis de Ciències de la Salut i col·laborador de l’eHealth Center, han estudiat les aplicacions sobre la depressió en el marc del projecte EvalDepApps, que compta amb finançament de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) i vol aprofundir en la metodologia per avaluar les aplicacions que tenen per objectiu el maneig de la depressió. Gràcies a les investigacions que s’estan duent a terme, el programa desenvoluparà una eina que pretén ajudar pacients i professionals a determinar quines són les millors aplicacions per tractar aquesta malaltia, que afecta més del 5 % de la població.
“Als repositoris d’aplicacions n’hi ha desenes que la volen prevenir o tractar, però molt poques tenen evidència científica al darrere o han comptat amb l’ajuda de professionals o pacients”, explica Carrion. La revisió de la literatura científica ha permès detectar 29 treballs científics rigorosos que estudien l’eficàcia de les intervencions en salut mòbil aplicada a la depressió. De la seva anàlisi, se’n desprèn que l’ús de les intervencions d’mHealth té un efecte moderat i pot ser un mètode viable per oferir atenció a la salut mental, però també que l’oferta de recursos actual té un alt nivell de diversitat, que en fa difícil la caracterització.
Com més greu és la depressió, més ús
A banda de l’eficàcia per reduir els símptomes depressius, amb les intervencions híbrides aconseguint millors resultats que les purament tecnològiques, un dels patrons observats és que els usuaris prefereixen les aplicacions senzilles i fàcils per sobre de les que ofereixen moltes possibilitats i opcions, però que no són tan entenedores. A més, també s’ha vist que, com més alt és el grau de depressió, més tendència hi ha a fer-les servir. En canvi, no s’han observat diferències significatives pel que fa a l’edat o el gènere.
“Tot plegat ens indica la necessitat d’enfocaments personalitzats que tinguin en compte les diferències, les preferències i les necessitats individuals. I, per garantir-ne l’eficàcia, és important prioritzar els principis basats en l’evidència i les eines d’avaluació estandarditzades com les que volem desenvolupar”, apunta Andrea Duarte, investigadora de la Fundación Canaria Instituto de Investigación Sanitaria de Canarias (FIISC), adscrita al Servei d’Avaluació del Servei Canari de la Salut (SESCS), i qui ha liderat aquesta metaanàlisi.
En la recerca, d’accés obert, també hi han participat Antoni Pérez Navarro, investigador de l’eHealthLab i professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC; Noemí Robles, de l’eHealth Center, i també personal de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Vic, la Universitat Internacional de Catalunya i de l’Institut Català de la Salut.
“En general, hi ha molta diversitat en les característiques i els components que tenen. Cap d’ells per si sol es relaciona amb més o menys eficàcia, així que caldria anar més enllà d’intentar fer una aplicació per a tothom i saber quina aplicació i amb quines característiques s’ha de desenvolupar per a les persones amb determinades necessitats”, explica Duarte.
La investigadora admet que la introducció de la tecnologia en el tractament de la salut mental “encara és a les beceroles”, però a la vegada coincideix amb Carrion que és una via que cal explorar: “Vist l’increment de la demanda i la limitació de recursos, per aconseguir millorar l’efectivitat dels tractaments, però també per a l’eficiència del sistema sanitari, serà imprescindible introduir-hi eines tecnològiques, però cal que siguin bones, validades i que aportin valor.”
Un cop enllestit aquest estudi, la recerca en aquest camp continua: ara ja s’està treballant en una tesi doctoral sobre com s’hauria d’introduir la tecnologia a Catalunya en el maneig de la depressió lleu i, a més, hi ha diversos tallers programats amb pacients que pateixen o han patit depressió perquè puguin dir-hi la seva i orientar els investigadors sobre les aportacions que afegeixen més valor a les intervencions.
