¿Tot esdevé catalogable? Oi tant! Fins aquest humil servidor de vostès és catalogable. A més d’aquesta columna, escric crítiques de cine que, pel que sigui, me les publiquen amb comptagotes. Amb tot, encara surto a la l’orla dels opinadors de LaMAÑANA. Som trenta i tants. Però en falta un: el ninotaire graciós. Digressions a banda, m’ha tocat el voraviu urbanita que l’alcalde Larrosa hagi engreixat el POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) amb un catàleg que inventaria 552 béns immobles (o no) a ciutat. Recordo que amb el fotògraf Ramon Gabriel Lliset (Sort, 69 anys) vam recórrer Lleida immortalitzant 162 façanes allà pel 1999. Ara per treure paquet, el catàleg ha augmentat un 34%, posant dins el patracol edificis, carrers, places, rambles, turons, aiguamolls, ascensors, nius de metralladores i ‘tutti quanti’ que, segons el senyor alcalde, acredita que “Som rics en patrimoni i necessitem una estratègia clara de manteniment, planificació i promoció”. Tenir al dia aquest bé de déu suposen calerons. Qui paga tot això? Veig que lo meu carrer no és catalogable (sóc lleidatà més soca que arrel). És lo carrer San Anastasi, avui Democràcia, on ves per on, estaven les linotípies i la redacció del diari que vostè té a les mans. Anoti, please: marceliborrell.blogspot.com, igual em descataloguen.
Sessió: No iniciada
