Dissabte, en una excursió a la Garrotxa, vaig conèixer el projecte de la Fageda, una iniciativa social, amb estructura empresarial, que treballa per millorar la qualitat de vida i afavorir la integració de persones amb risc d’exclusió social, principalment persones amb discapacitat intel·lectual o malalties mentals greus. Fins aleshores en sabia poca cosa d’aquest projecte, tot i que sovint compro els seus iogurts i lactis, que, tot s’ha de dir, són molt bons. En una visita a la fàbrica, però, ens van explicar que la idea va sorgir el 1982 quan els malalts mentals eren tancats en manicomis (la paraula psiquiàtric pràcticament no es feia servir) i aïllats del món. Cristóbal Colón, el fundador de La Fageda (no el navegant), va voler canviar aquesta situació, i se li va acudir que una bona forma de dignificar la vida d’aquestes persones era a través de l’ocupació laboral. Però havia de ser una feina real, de veritat, no un simulacre. Va buscar una manera de donar-los feina, pensant que el treball pot actuar com a element clau en el procés rehabilitador d’una persona, augmentant la seva autoestima, i va anar donant forma al que avui és La Fageda. Una empresa 100% real. Per part meva, i després de veure com funciona, només puc dir una cosa: enhorabona.