Tants i tants mesos continuats trobant les fonts seques per tota Catalunya desmoralitza. Però aquesta vegada, en arribar a l’ermita de Santa Marina, a Pratdip (Baix Camp), vora la Serra de Llaveria, hem gaudit del raig generós dels aiguaneixos d’un indret on, fa temps, hi havia un balneari. L’aigua de Santa Marina té propietats curatives. “Va bé pel ronyó”, em diu un home mentre omple garrafes d’aigua per endur. També hi havia la creença que les joves que anaven a l’aplec de Santa Marina trobaven parella. Fa la dita: “A Santa Marina ves-hi fadrina, que si fadrina vas, casada tornaràs”. Santa Marina era originària d’Alexandria i, segons la llegenda, per poder ingressar en un convent es va fer passar per home. Fou acusada “d’actituds deshonestes” amb la filla d’un poderós i va ser castigada amb penitències fins a la seva mort. En aquesta hora final “els monjos van descobrir el seu error”, segons relata un panell informatiu de la Generalitat. Si els col·lectius que advoquen per les llibertats sexuals fossin més inclinats a les devocions religioses seria molt versemblant que Santa Marina fos entronitzada patrona dels LGTBIQ+.
Sessió: No iniciada
