L’assetjament laboral, sense importar la seva forma, és una conducta inacceptable que requereix l’atenció tant d’ocupadors com d’empleats. En conseqüència, és la nostra responsabilitat parar esment i denunciar tals situacions quan tinguem coneixement d’elles. En molts casos, una sòlida política empresarial antiassetjament i la formació adequada poden marcar la diferència.
L’assetjament laboral abasta una sèrie de conductes ofensives o humiliants dirigides cap a una persona de manera constant en l’àmbit laboral. En els casos més greus, aquestes conductes poden fins i tot ser tipificades com a delictes penals d’acord amb el Codi Penal.
No obstant això, és important reconèixer que no tots els casos d’assetjament laboral són idèntics, i és fonamental estar al corrent de les diferents formes que pot prendre. En molts casos, una sòlida política empresarial contra l’assetjament i la formació adequada de totes les persones treballadores poden marcar la diferència, amb un protocol de prevenció dissenyat i adequat, amb la creació d’una Comissió de recerca (formada específicament en aquesta qüestió) responsable de gestionar i investigar les denúncies que puguin arribar, permeten erradicar comportaments perjudicials per al personal que els pateix així com per a l’empresa mateixa, la qual té la responsabilitat de garantir el benestar físic i mental del seu personal, segons explica David López, Health and Safety Success Leader de l’empresa de RH Empatif, que ofereix serveis integrals de gestió de persones.
Tipus d’assetjament laboral
- Assetjament laboral vertical ascendent i descendent. Encara que poc comú, l’assetjament laboral vertical ascendent ocorre quan els empleats assetgen als seus superiors jeràrquics. Malgrat ser infreqüent a causa de la dinàmica de poder, ha de ser identificat si es presenta. Per part seva, l’assetjament descendent (bossing), és la forma d’assetjament més comú i ocorre quan algú en una posició d’autoritat menyscaba la integritat moral d’un subordinat. Pot incloure sobrecàrrega de treball, menyspreu per l’esforç de l’empleat o la privació de recursos necessaris.
- Assetjament laboral horitzontal. Aquí, tant la víctima com l’assetjador ocupen posicions similars en la jerarquia laboral. Sovint, les raons darrere d’aquesta mena d’assetjament van més enllà del laboral i se centren en conflictes personals, com a antipaties entre companys de treball.
- Assetjament sexual en el treball. Encara que no es limita a l’àmbit laboral, el treball és un escenari comú per a aquesta mena d’assetjament. En general, l’assetjador posseeix una posició jeràrquica superior (encara que també pot ser entre company@s i fins i tot ascendent) i els seus comportaments, siguin verbals o físics, tenen connotacions sexuals que atempten contra la dignitat de la víctima.
- Assetjament per raó de sexe. Aquest comportament té com a objectiu atacar la dignitat d’una persona basant-se en el seu gènere. Pot incloure comentaris masclistes o de naturalesa sexual en un entorn de treball dominat per un gènere en particular.
- Assetjament per raons polítiques, religioses, ètniques o de raça. Aquest comportament té com a objectiu atacar la dignitat d’una persona basant-se en les seves creences polítiques, de religió, per la seva ètnia o per la seva raça. Pot incloure comentaris, insults, vexacions… amb aquests components.
- Violència física o verbal. En els casos més greus, l’assetjament laboral pot arribar a manifestar-se com a violència física o verbal, involucrant discussions acalorades o fins i tot agressions físiques.
- Burn–out i boreout. Si bé són situacions que poden afectar la salut mental dels empleats, determinar si es tracta d’assetjament laboral en aquests casos pot ser complicat, ja que sovint estan relacionats amb una mala gestió de la càrrega laboral, de les funcions de la persona. S’associa a les expectatives de la mateixa persona respecte al seu treball i l'”avorriment”, cansament o desgana que aquest pot provocar-li. La persona assetjadora “cerca” generar aquest efecte sobre la víctima.
