Els primers mapes històrics es remunten a l’època babilònica, una de les primeres civilitzacions que van constituir ciutats gràcies a una agricultura i ramaderia que va generar riquesa i benestar. En una de les primeres representacions d’aquella època es veu una tauleta gravada amb la ciutat de Babilònia a vista d’ocell, com un mapa actual. En les representacions es barreja la geografia física i també el món dels mites com les al·lusions a la deessa del vent, Ishtar. Per tant, des d’un inici els mapes volien mostrar molt més que la comprensió geogràfica.
El mapa de l’Horta Històrica és un recull il·lustrat d’aquella Horta lleidatana que tradicionalment i durant molts segles ha proveït la ciutat de Lleida i els seus mercats. És la zona hortícola més propera a la ciutat que l’embolcalla en els seus 360° configurant un espai patrimonial ple de cultura i tradició agrària que es remunta a l’època medieval amb l’aparició de les primeres séquies importants que van desenvolupar tot un entorn agrari que encara perdura en l’actualitat.
La iniciativa em va sorgir com una necessitat per oferir una millor comprensió de l’Horta en totes les seves dimensions. Al projecte s’hi va sumar el tècnic del Museu de l’Aigua, Marc Sans, que va participar en l’assessorament detallat dels regadius. I també, l’il·lustrador Juanjo Barco, d’Alins Ilustration, que va projectar els elements afegint imatges, color i il·lustracions que aporten millor comprensió del mapa. Tots tres autors coincidim a plantejar el Mapa de l’Horta Històrica com un element per al coneixement de la nostra terra i perquè aquest mapa esdevingui una bona eina de divulgació de l’Horta lleidatana i les seves possibilitats productives, patrimonials, educatives i agroturístiques.
Hi havia molts motius per plantejar i configurar un mapa de l’Horta Històrica de Lleida. Els tres autors en destaquen cinc de principals i bàsics. El primer, i més important, era conèixer i comprendre millor per què s’origina una horta al voltant d’una ciutat com Lleida. Entendre que el nucli urbà de la ciutat està envoltat d’una teranyina en forma de sistema de regadiu i que aquest aporta aigua abundant a unes terres que la pagesia ha treballat per fer-les fèrtils.
Com a segon motiu cal visualitzar que l’Horta de Lleida és un cas força únic en l’àmbit Europeu, poques ciutats poden presumir de tenir una horta mil·lenària que envolta la seva població proveint-la de productes de proximitat de gran qualitat i mantenint un entorn natural i agrari que també crea un paisatge saludable i verd al voltant de la ciutat.
En tercer lloc, el mapa posa de manifest la importància històrica del regadiu lleidatà. La Séquia Major, antigament també anomenada Séquia del Segrià, és una construcció hidràulica que data de segle XII i és coetània a la construcció de la Seu Vella. Amb la Séquia de Fontanet tenen l’honor de ser els canals més antics de reg a Catalunya. Afegint la curiositat que encara estan plenament operatius. En aquest punt cal destacar que el mapa presenta molts elements patrimonials perquè es puguin descobrir, admirar i visitar.
El quart motiu és de tipus geogràfic i orientatiu. Els lleidatans i lleidatanes hem de saber el nom de les nostres séquies mil·lenàries i d’altres que també són importants. També hem d’orientar-nos en la seva disposició per saber si són part del marge dret del riu Segre on hi ha la major part del nucli urbà o del marge esquerre del riu on trobem els barris de Cappont, la Bordeta o Magraners.
El cinquè i últim motiu és que el mapa vol ser una eina educativa i didàctica perquè té possibilitats de desenvolupar materials complementaris que possibilitin als nostres infants i joves , també adults, a descobrir en més profunditat la nostra anella verda. El mapa pot ajudar a conèixer-la millor, a despertar la curiositat, a voler saber més i, com hem dit anteriorment, a estimar Lleida i la seva Horta com un tresor ple de patrimoni material i immaterial. Llarga vida al Mapa de l’Horta Històrica!
