L’esperit de Víctor Erice continua intacte. El espíritu de la colmena va estrenar-se el 1973 i el seu valor no ha envellit, es manté en el cim més alt de la cinematografia universal. La recent edició del Festival de Cine de San Sebastián ha homenatjat Erice coincidint amb els 50 anys del film, que va guanyar la Concha d’Or. Erice ens va obrir una porta tancada enmig de l’obscuritat del franquisme, una porta que ens va permetre entrar en una altra obscuritat gens tèrbola, ans al contrari, la més fascinant, la d’una sala de cinema. A ell li devem també el descobriment d’una gran escriptora, i companya seva, Adelaida García Morales. Erice, devot confés dels germans Lumière, és l’artífex d’una de les escenes més memorables de la història del cinema: Aquella gravada sense talls ni assajos on els personatges d’El espíritu de la colmena descobreixen per primera vegada una projecció a la sala del poble, amb Frankenstein com a protagonista. Tots els cineastes posteriors veuen de les fonts d’aquest cineasta basc que va filmar una altra obra mestra, El sur, i que ara ha estrenat Cerrar los ojos. Un autor poc prolífic. No li fa falta. Ningú no ha superat els seus silencis ni la mirada d’Ana Torrent en una gran pantalla.
Sessió: No iniciada
