Que bé ens ho passaven a les Trobades d’Alcoletge. Ell va confessar en diferents ocasions públicament que l’afició (que més tard seria la seva professió) per la cultura del menjar i el beure, li va sorgir fruit d’aquestes trobades que vam fer amb altres grans amics com Francesc Murgades, Eduard Agell, Ambrosio Alcover i Josep-Francesc Huguet.
Amb Joan Collell i Xirau (Pere Tàpias) vam passar estones inoblidables amb la cuina que preparava la Pilar Rius, el Paco Castillo i l’Àngel Moncusí (del restaurant Molí de la Nora, de Vilanova de la Barca). Vam fundar l’Associació Catalana de Periodistes de Gastronomia i Viatges. Vam organitzar festes ludicogastronòmiques a diferents indrets de Catalunya i vam compartir micròfon al seu programa de Catalunya Ràdio, Tàpias Variades.
Joan Collell era un home tan sensible amb tot allò que portes el nom de cuina de casa nostra, productes i matèries primeres que en una entrevista realitzada pel web Gastroteca.cat, a la pregunta de quina radiografia podia fer de la gastronomia catalana actual?, responia d’aquesta manera “Estem en un moment fantàstic per poder ressituar la cuina i millorar la connexió entre els productes catalans i el consumidor, com per exemple a Itàlia, França i al País Basc, on hi ha una major cultura gastronòmica. Hem de buscar la poètica de la cuina, dels productes i les receptes, i saber transmetre el plaer de menjar”. En un tema de tanta actualitat a la pregunta que li feien per aquest mateix mitjà d’internet sobre què en pensava del ressorgiment de la cuina tradicional? Deia: “És una bona iniciativa perquè vincula aquesta al producte de qualitat, però a més hem d’aconseguir que la gent s’assegui a taula pel plaer de l’àpat i que trobi els productes a prop de casa i perfectament identificats. D’altra banda, hauríem de poder-nos menjar les nostres figues, peres i pomes i que no només es venguin d’Alemanya i Anglaterra”. Joan Collell tancava aquesta entrevista assenyalant, “Comunicar és allò que m’interessa, és a dir, l’ús de la paraula per relacionar-me amb els altres que sempre estan presents en tot el que faig. Cuinar és un acte d’amor i generositat i la cuina un instrument de comunicació: pots cuinar per a tu sol, però quasi sempre ho fas per als altres”.
El 22 d’abril de 2017, el Pere Tàpias ens va dir adeu sense fer soroll, en silenci, com acostumen a fer-ho els grans personatges que no volen un protagonisme desmesurat. Catalunya va perdre un gran home, un lluitador, un enamorat de la cuina i els vins, una persona de cap a peus, entregat a la tasca de fer país, de fer cultura, de fer pàtria… Et recordem, bon amic Pere Tàpias!
