El jutge que investiga el cas Negreira ha ordenat a la Guàrdia Civil el registre de les oficines del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA), en el municipi madrileny de Las Rozas, i ha imputat suborn al FC Barcelona, en sospitar que el club va poder pagar per “efectes arbitrals desitjats”.
Agents del Grup de Delictes Econòmics i Tecnològics de la Unitat de Policia Judicial de Barcelona han irromput a les 9.00 hores d’aquest matí en la seu de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) a la recerca de documentació relacionada amb els pagaments del Barça a l’exvicepresident del Comitè José María Enríquez Negreira.
El registre, que s’ha prolongat durant tot el dia per a dur a terme el clonat dels ordinadors, l’ha ordenat el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, que investiga el destí dels prop de 7 milions d’euros que l’FC Barcelona va pagar a Enríquez Negreira i al seu fill, entre els anys 2001 i 2018, i que segons el club responien a informes sobre arbitratges.
En paral·lel al registre, el jutge instructor ha dictat un acte en el qual imputa un delicte de suborn als directius del FC Barcelona investigats en el cas, així com al propi club com a entitat jurídica, a més de l’exvicepresident del CTA José María Enriquez Negreira i al seu fill.
D’aquesta forma, el delicte de suborn, que d’acord amb la legislació ha de ser jutjat per un tribunal popular, se suma als de corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, administració deslleial, falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals que fins ara s’atribuïen als investigats, arran de la querella que va presentar la Fiscalia Anticorrupció.
El jutge sospita que els pagaments van poder obeir a una “forma nova de possible retribució il·legítima a àrbitres de futbol”, en un context d’una “possible corrupció sistèmica en el si del CTA” en l’època en què Negreira era vicepresident d’aquest organisme.
En el seu últim acte, el magistrat justifica la imputació del delicte de suborn -que castiga els suborns per a obtenir favors de funcionaris públics- en les seves sospites que l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) i el seu fill van rebre durant 18 anys pagaments del Barça a canvi de procurar els “efectes arbitrals desitjats” pel club, la qual cosa implicava “desigualtat de tracte” per a la resta d’equips.
Malgrat que Enrique Negreira no era funcionari, com exigeix el delicte de suborn, considera el jutge, secundant-se en abundant jurisprudència en la matèria, que sí que tenia aquesta condició “a efectes penals, atès que exercia funcions públiques com a vicepresident de la CTA, entre altres relatives a les qualificacions dels àrbitres i als ascensos i descensos” d’aquests.
Segons sosté el jutge en el seu acte, els pagaments del FC Barcelona a Negreira i el seu fill, que dona per acreditats documentalment, “poden considerar-se realitzats en atenció al càrrec que exercia” l’exvicepresident del CTA, perquè es van prolongar durant 18 anys, en què es van incrementar dels 70.000 euros inicials a 700.000 anuals, i es van detenir coincidint amb quan va cessar l’àrbitre investigat.
“Per deducció lògica, els pagaments realitzats pel FC Barcelona satisfeien els interessos del club en atenció a la seva durada i a l’increment anual”, afegeix l’acte.
Segons han assenyalat a EFE fonts jurídiques, es tractaria del primer cas en què un càrrec de la Federació Espanyola de Futbol és acusat de suborn.
Fonts del FC Barcelona han assenyalat a EFE que el club ja contemplava la hipòtesi que el jutge instructor li imputés un delicte de suborn, per la qual cosa els seus penalistes estan treballant “des del primer dia” tots els aspectes d’aquesta causa.
El registre que ha ordenat el jutge s’emmarca en una peça separada del cas Negreira, que el magistrat ha obert per a practicar diverses diligències plantejades per la Fiscalia Anticorrupció i ha declarat secreta amb la finalitat d’evitar que es “manipulin” proves donats els “extraordinaris interessos econòmics que hi ha en joc“, segons el seu acte, al qual ha tingut accés EFE.
Així mateix, el magistrat ha dictat una altra resolució en la qual requereix al Barça perquè, en un termini de cinc dies, aportació el llistat de presidents d’FC Barcelona des de 2001 fins a 2018, “indicant la data de presa de possessió i cessament”.
Fins ara estan imputats pel “cas Negreira“, a més del FC com a persona jurídica, els expresidents blaugranes Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu.
Per part seva, l’entrenador barcelonista Xavi Hernández ha assegurat aquest dijous que “mai, mai” ha tingut la sensació que “els àrbitres” hagin beneficiat al club català, mentre el president de LaLiga, Javier Tebes, ha lamentat que el cas Negreira es “suma” a la situació reputacional “preocupant” del futbol espanyol.
