Cosme Garcia ha fet 50 anys a la ràdio. Podria començar l’article esmenant “el veterà periodista lleidatà fa anys en el món de la comunicació”, però l’energia que desprèn aquest professional lleidatà-aragonès és inesgotable i no l’hauria de citar amb aquesta definició, sinó que la correcta seria amb la de “l’etern Cosme fa anys en el món de la comunicació”. La seva veu lligada de sempre a la Cope (amb algunes etapes en altres mitjans de la província) l’ha convertit en una de les veus més familiars del públic que ha escoltat ràdio lleidatana durant les darreres cinc dècades.
El Teatre de l’Escorxador va acollir el passat 12 de setembre la festa de celebració dels 50 anys de carrera radiofònica del periodista lleidatà. Va ser una commemoració força especial amb més de 300 convidats. A més de les principals autoritats locals i la sempre estimada família Garcia-Mir davant de tot, s’hi van sumar companys de la professió d’ara i d’abans, amics i persones de tots els col·lectius dels quals forma part (que no són pocs!). I que, com agraïment del Cosme, tots els assistents vàrem rebre un obsequi, un gravat realitzat per l’artista José Antonio Ferrer. Aquesta celebració segueix el fil de la que ja va fer als seus 40 anys de locutor de ràdio. Una gran orquestra amenitzant l’acte, la lleidatana Saturno, es va encarregar de la part musical, i diferents amics de la part artística com en Joan Bellmunt amb una glosa, el director de Cope Lleida, David Velasco, amb una poesia. I també el guitarrista Antonio Albejano amb Antonio Gutiérrez i Paco Muñoz que varen llegir dues poesies. A més de nombrosos talls de veu d’amics que hi van voler dir la seva i que no van poder acompanyar l’homenatjat a la vetllada. L’amic Cosme va iniciar-se vocacionalment a la professió periodística a causa de la seva vinculació –de sempre– amb l’Església del Carme.
Va ser quan tenia tènia 15 anys i mossèn Ramon Torres el va fer llegir el rosari en la connexió que es feia a la ràdio. Més endavant, junt amb Xema Solé (mag de professió i expolític local) conduïren un programa musical a Ràdio Tàrrega. Fruit d’aquesta etapa –i del dolç moment que vivien les discoteques lleidatanes durant aquells anys– a tots dos se’ls va obrir la porta a moltes presentacions discotequeres on van arribar a conèixer força artistes de l’època, i dels quals molts d’ells encara en guarden molt bon record i una gran amistat. Després ja va passar a ser una de les veus de Ràdio Popular-Cadena Cope, junt amb altres grans comunicadors que ha tingut Lleida com Mary Bometón, Pere Rovira o Mari Carmen Salvador. També ha compaginat el món de les ones amb el dels rotatius. Va col·laborar amb LA MAÑANA i amb Diario de Lérida. Aquests dos altaveus escrits li han permès narrar moltes notícies que han passat a Lleida aquestes darreres dècades. Moltes vinculades a festes, tradicions, efemèrides, i d’altres de molt sentides, com per exemple l’accident de l’helicòpter a Torallola (Pallars Jussà) on el Cosme va perdre companys de la Delegació de Comerç de la Generalitat que hi eren en l’aeronau com a passatgers. Vist des de dalt, però més enllà de la seva feina com a periodista, el Cosme Garcia sempre ha estat una persona bolcada amb la ciutat de Lleida. Tothom sap que forma part de nombroses entitats culturals o esportives. Des de la seva vinculació amb el ciclisme i la Penya Colomina, el teatre amb TOAR o bé amb les grans festes com l’Aplec del Caragol. Com també participant amb els projectes de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes o de les Cases Regionals de Lleida, i així un bon elenc d’entitats i d’esdeveniments sque ha guiat amb la seva inconfusible veu i eterna presència. L’alcalde Larrosa, de manera simpàtica i carrinclona, a l’acte dels 50 anys va dir el que molts pensem quan tenim una trucada o un missatge de veu de 10 minuts del Cosme al mòbil, quina en deu estar tramant ara el “torracollons” del Cosme? Però és que sens dubte, sense gent com ell i la seva energia, molts dels actes culturals, socials… avui en dia no existirien a la nostra estimada Lleida. Per tant, confio que aquests deu anys passin volant i puguem celebrar com cal uns 60 anys del Cosme Garcia, amb plenitud d’energia i ajudant-nos a fer pujar l’autoestima que li hem de tenir a la nostra ciutat.
