El Lleida Esportiu està protagonitzant un inici de temporada màgic que ha despertat una il·lusió que feia temps que no es vivia entre la parròquia lleidatana. La implicació d’un grup de jugadors disposats a donar-lo tot és essencial, però és innegable que molt de mèrit cal donar-l’hi a l’entrenador, Ángel Viadero.
La posició de l’entrenador en un equip de futbol d’elit sol ser de les més desagraïdes donat que quan es guanya l’èxit és col·lectiu i quan es perd de seguida es personalitza en el responsable tècnic per allò que “és més fàcil canviar a un que 24” per això és més singular encara la unanimitat en el reconeixement que està collint l’actual entrenador del Lleida Esportiu, Ángel Viadero, des que va aterrar en la capital del Segrià.
Els números avalen al càntabre. Si es mira una mica més enllà de les quatre victòries consecutives en aquest inici de lliga, cal destacar que Ángel Viadero només ha perdut tres partits de lliga des que es va asseure en la banqueta lleidatana. Van ser en el dia del debut, contra el València Mestalla, per 1-2, en un partit que pràcticament havia preparat Toni Seligrat abans de la seva sobtada partida al València. El 4-0 contra l’Atlètic Saguntí en un correctiu que, vista la trajectòria, pràcticament pot qualificar-se com un accident. I, finalment, el 0-1 contra l’Hèrcules. Viadero ha guanyat 11 partits i ha empatat 5. Quant a punts, això es tradueix en 38 punts sumats de 57 disputats. El balanç golejador total és de 22 gols a favor i 12 en contra. En aquesta lliga, després del partit del diumenge, el balanç és de 7 gols a favor i 2 en contra. La mitjana de l’equip és de gairebé dos gols per partit.
Històricament pocs equips del Lleida han aconseguit començar la lliga amb quatre victòries consecutives. Quant a la resta dels altres quatre grups de la Segona Federació, només el Zamora i el Marbella han encadenat quatre victòries seguides en els quatre primers partits de lliga com el Lleida Esportiu.
Això és el que diu la fredor de les dades. Més enllà d’això està el terreny de les sensacions. Amb un discurs més aviat de perfil baix, amb poques paraules més altes que unes altres i fiant-ho tot al que l’equip pugui transmetre en el camp, Viadero ha encaixat com un guant en un club que necessitava tranquil·litat esportiva. “Només soc un simple entrenador”, repeteix en cada roda de premsa. La humilitat al poder.
Sessió: No iniciada
