La Universitat de Lleida està de dol, i no és un tòpic. Ha mort Jaume Porta. Si Víctor Siurana va sembrar la llavor des de l’Estudi General, Jaume Porta va ser qui va donar l’impuls i la força que té ara la Universitat de Lleida, l’instrument intel·lectual i social que ha transformat totalment la ciutat de l’oblit. Treballador incansable (marxava el darrer conserge i Porta continuava treballant al seu despatx). Als seus 79 anys mantenia una intensa activitat. Amb Manel Lladonosa i Maria Pau Cornadó enllestien un treball sobre el futur de la Universitat en l’era digital i de la intel·ligència artificial. Porta ha obtingut tots els reconeixements del món acadèmic. Potser no tant com es mereixia en l’àmbit social pel seu caràcter reservat i discret. Com a anècdota, no m’estic de citar la fama que tenia de ranci, fet que van agrair els comptes de la institució. La UdL ha decretat tres dies de dol institucional, fins al pròxim dilluns 25 de setembre, sense que les jornades d’aflicció comportin la suspensió de l’activitat universitària. Jaume Porta no hauria perdonat mai que el seu decés justifiqués cap motiu d’ociositat. Descansi en pau, ara sí.