El 1993, dos anys després de la recuperació de la UdL, hi va haver les primeres eleccions a rector. Hi concorria Víctor Siurana, que havia estat al capdavant de la institució hereva de l’Estudi General, i Jaume Porta. Gairebé contrapronòstic, el resultat va ser favorable al catedràtic d’Edafologia de la ETSEA, que es va convertir en el primer rector electe de la nova UdL i va estar una dècada al capdavant de la universitat.
Atès que el primer mandat va ser de només dos anys, Porta es va tornar a presentar a les eleccions el 1995 i va tornar a guanyar. Aquest cop tenia al capdavant de l’altra candidatura el catedràtic d’Història Moderna Roberto Fernández, que el 1993 va declinar presentar-se al fer-ho també Víctor Siurana. En aquelles eleccions Porta va tenir un suport destacable de l’estudiantat i el 1999 va repetir mandat al presentar-se en solitari sense cap més candidatura. Al capdavant de la UdL Porta va impulsar el Campus de Cappont i va posar l’accent en el 700 aniversari, una efemèride que va recordar a tota la comunitat universitària i, de retruc, a tota Lleida, que l’antic Estudi General és la universitat més antiga de la Corona d’Aragó.
El mandat de Jaume Porta va acabar el 2003, unes eleccions a les que ja no es podia presentar i que va guanyar Joan Viñas. El catedràtic de Cirurgia de la UdL també va estar dos mandats al capdavant de la universitat i quan va acabar va deixar el relleu a Roberto Fernández, que s’enfrontava a Jaume Lloveras. Porta va donar el seu suport a Fernández, que curiosament havia estat el seu rival el 1995.
