La Fiscalia ha demanat al jutjat que investigui les tortures de la policia franquista a un sindicalista en la comissaria de la Via Laietana de Barcelona, invocant per primera vegada la nova Llei de Memòria Històrica, que obre la porta a indagar crims de la dictadura que la Llei d’Amnistia impedia perseguir.
En el seu informe, presentat davant el jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, el ministeri públic dona suport a l’admissió a tràmit de la querella per tortures que un sindicalista va presentar contra sis policies franquistes per torturar-lo en la comissaria central de Barcelona.
És la primera vegada a Espanya que la Fiscalia es pronuncia a favor d’investigar els crims de lesa humanitat i tortures durant el franquisme des que es va aprovar la Llei de Memòria Històrica, que segons manté el ministeri públic permet investigar aquest tipus de delictes per la via penal.
En el seu informe, la Fiscalia recorda que la nova llei “imposa a l’Estat, des de l’àmbit de la justícia, el deure d’investigar les violacions del dret internacional dels drets humans i el dret internacional humanitari, ocorregudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista”.
Per aquest motiu, el ministeri públic considera que és necessari investigar els fets i “el seu context”, abans d’adoptar una decisió sobre la continuació del procediment, al mateix temps que insisteix que la seva obligació no és només garantir el dret a la justícia sinó a la “veritat i reparació de les víctimes”.
En concret, el dictamen del ministeri públic invoca l’article 29 de la Llei de Memòria Històrica, que estableix que l’Estat “garantirà el dret a la recerca de les violacions dels drets humans i el dret internacional humanitari ocorregudes en ocasió de la guerra i la dictadura, així com el període que va des de la mort del dictador fins a l’entrada en vigor de la Constitució Espanyola“.
La Llei obliga també a nomenar un fiscal de sala per a la recerca de les violacions de drets humans ocorregudes “en ocasió del cop d’estat, la guerra i la dictadura”, càrrec que des del passat 13 de juny ostenta l’exministra de Justícia Dolores Delgado.
La querella que ha motivat l’informe de Fiscalia la va presentar Carlos Vallejo, un sindicalista detingut en dues ocasions a principis de la dècada dels setanta que va ser víctima de tortures en la Prefectura de Via Laietana per la seva activitat política i sindical, i es dirigeix contra sis agents de la policia franquista.
El mes de juny passat, la fiscal del jutjat d’instrucció número 18 de Barcelona, en el qual va recaure la querella, va presentar un informe en el qual, sense fer cap al·lusió a la Llei de Memòria Històrica, s’oposava a l’admissió a tràmit de la denúncia amb l’argument que els delictes haurien prescrit i que la Llei d’Amnistia impedeix investigar-los.
No obstant això, la decisió va ser revisada per Dolores Delgado, que d’acord amb la Fiscalia de Barcelona ha apostat ara per demanar a la jutgessa instructora que obri una recerca per les tortures a Via Laietana.
No seria la primera recerca sobre violacions de drets humans en el franquisme: un jutjat d’instrucció de Madrid va admetre a tràmit la querella d’un home que va ser torturat en la Direcció General de Seguretat en 1975, en una causa en la qual ja s’ha pres declaració a la víctima.
La Fiscalia encara no s’ha pronunciat sobre aquest cas, encara que a la declaració de la víctima va acudir una fiscal de l’àrea de Memòria Democràtica.
En declaracions a EFE, la fiscal cap de Barcelona, Neus Pujal, sosté que amb aquesta iniciativa el ministeri públic està “obrint camí” i que l’objectiu és “donar reparació a les víctimes, posar-les en el centre, perquè necessiten reparació i ha de ser a través dels tribunals”.
Pujal reconeix que es tracta d’una qüestió “polèmica”, en la qual “hi ha moltes interpretacions i molts dictàmens i molta gent opina”, per la qual cosa “no és fàcil” investigar els crims del franquisme i la guerra civil que fins ara la Llei d’Amnistia impedia perseguir.
No obstant això, aclareix que l’objectiu de la Fiscalia és “arribar al final del procediment” i que els autors dels delictes compareguin davant la justícia, si estan identificats, com és el cas de la querella de Barcelona.
