Quan un debutant en la Lliga de Campions com l’Union Berlín donava al Reial Madrid el seu primer avís de la temporada i l’embranzida blanca, amb més ànima que futbol, moria entre rematades als pals i parades de Ronnow, en l’última acció del temps afegit una canonada de Fede Valverde va quedar mort perquè la benedicció de Jude Bellingham s’estengués en la seva estrena europea en el Santiago Bernabéu.
No va ser el dia, però de ben segur que arribarà, perquè Carlo Ancelotti camina mancat de recursos ofensius per a canviar el rumb de partits com el que se li va presentar en el primer pas en la Lliga de Campions. Un Reial Madrid sense ànima en la primera part i desbocat en la segona fins a trobar el premi en l’últim sospir en la seva trentena rematada.
Quan la impotència es reflectia en Joselu, es va posar la disfressa de salvador Bellingham en un dia en què la seva influència en el joc s’havia rebaixat. “Dir si som favorits o no, no aporta res”, va dir Carlo Ancelotti.