Un jutjat de Barcelona ha reconegut el dret a teletreballar al 100% a un empleat que ha de cuidar del seu pare i a qui l’empresa obligava a incorporar-se físicament al centre de treball, situat en la capital catalana, malgrat viure a Astúries.
En una sentència, el jutjat social número 12 de Barcelona ha estimat la demanda de conciliació familiar presentada per aquest treballador, a través del despatx Samos Legal, ja que havia de cuidar del seu pare amb greus problemes de salut, atorgant-li el dret a treballar a distància durant el 100% de la seva jornada de treball.
Arran del confinament decretat durant la pandèmia de la covid, aquest empleat va marxar al seu lloc d’origen a Astúries, des d’on teletreballava i cuidava del seu pare.
Després, l’empresa pretenia que el treballador es traslladés a Barcelona per a incorporar-se al seu lloc físicament, un call center en el qual les dinàmiques de teletreball són habituals.
No obstant això, aquest empleat va sol·licitar a la seva empresa poder teletreballar a l’empara de l’article 34.8 de l’Estatut dels Treballadors per a poder atendre el seu pare que emmalalteix de problemes mèdics greus, petició que li va ser denegada.
En la seva sentència, el jutjat social número 12 de Barcelona addueix que, davant aquesta mena de situacions, l’empresa ha d’obrir un procés negociador amb l’empleat, d’acord amb l’esmentat article de l’Estatut dels Treballadors, en el qual es contemplin tant les “necessitats del treballador com les organitzatives de l’empresa”, així com examinar la “viabilitat material” de la mesura sol·licitada o bé explorar, en cas contrari, “diferents alternatives intermèdies”.
D’acord amb la nova redacció del citat article, aquest període de negociació ha de durar un màxim de 15 dies, i, finalitzat aquest, l’empresa ha de comunicar al treballador la seva decisió, que pot ser l’acceptació o denegació de la petició, o bé la proposta d’una alternativa.
En canvi, en aquest cas concret, transcorreguts 15 dies des de la petició del treballador, l’empresa li va comunicar la seva desestimació sense haver obert un procés negociador.
La magistrada del Jutjat social 12 de Barcelona al·lega, en aquest sentit, que no “va existir un efectiu” debat entre les parts durant el període en què hauria d’haver-se dut a terme la negociació, ja que l’empresa es va limitar a sol·licitar de manera genèrica a aquest treballador que aportés la documentació que estimés oportuna per a sustentar la seva petició.
Per a la jutge, el no haver obert un procés de negociació amb el seu treballador constitueix un incompliment empresarial, perquè la desestimació de la demanda suposaria estar “beneficiant a qui va incomplir aquesta obligació legal”.
A més, la magistrada veu acreditada la situació de dependència i necessitat del pare del treballador i ressalta la falta d’empatia de l’empresa amb les complicacions inherents a aquestes situacions familiars.
