El Banc d’Espanya empitjora les previsions econòmiques per a l’any vinent. El supervisor manté inalterat el creixement del PIB del 2023 al 2,3% però retalla el del 2024 fins a l’1,8%, quatre dècimes menys del que havia previst al juny. A més, modera una dècima l’evolució de l’economia el 2025, fins al 2%. L’organisme atribueix a l’encariment de l’energia el deteriorament del context exterior i a l’augment dels tipus d’interès la revisió a la baixa de l’economia espanyola. De la mateixa manera, també actualitza a l’alça les previsions d’inflació. En concret, les projeccions s’eleven quatre dècimes per al 2023 (fins al 3,6%), i set dècimes per al 2024 (4,3%). Després d’aquest repunt, l’IPC tornarà a baixar per sota del 2% el 2025.
L’informe trimestral del Banc d’Espanya relata que la revisió a l’alça dels preus s’explica per l’encariment de l’energia –sobretot del cru– d’acord amb el que marquen els mercats futurs. En grau més baix, també es deu als efectes de l’extensió fins a finals del 2023 de la reducció de l’IVA dels aliments i la subvenció al transport públic. Amb relació als estímuls públics per reduir els preus, el Banc d’Espanya recorda que la retirada de les mesures a finals d’any contribuirà negativament a l’avanç de l’economia el 2024.
Pel que fa als preus dels aliments, que han sigut elevats tot l’any, el supervisor preveu que continuïn desaccelerant-se progressivament tot i que alguns productes —com l’oli d’oliva i determinades fruites i hortalisses— han pujat de preu per les condicions meteorològiques adverses. La retirada del pacte per a exportar cereals d’Ucraïna també podria afegir pressió inflacionista a la cistella de la compra, afegeix l’organisme.
La moderació de l’impuls econòmic s’ha palpat amb el creixement inferior de l’afiliació a la Seguretat Social del juliol i l’agost. Alhora, també a l’estiu s’ha detectat que s’ha frenat la reducció de la inflació subjacent, que exclou energia i aliments processats. De cara als propers trimestres, el supervisor dibuixa un escenari més advers i espera que l’activitat continuï presentant un “dinamisme relativament contingut” per l’increment del cost del crèdit i l’augment de la càrrega financera, la debilitat del context exterior.
Amb tot, apunta que les exportacions espanyoles es veuran afavorides a partir del 2024 pels guanys de competitivitat a l’eurozona. Pel que fa al turisme, gran motor de l’economia estatal, l’organisme apunta que la contribució serà positiva, però afegeix que les exportacions turístiques ja han recuperat els nivells precovid. L’organisme també preveu que l’evolució del preu de l’energia comenci a moderar-se a finals del 2024 i “passi a ser pràcticament nul·la” a partir del 2025. Amb tot, el Banc d’Espanya afegeix que “no es pot descartar per complet un escenari de major persistència inflacionista”.
Al mercat de treball, l’ocupació mantindrà un dinamisme elevat aquest any, amb un creixement del 2,6% d’ocupats, per desaccelerar-se en els dos anys posteriors, en línia amb el que ha previst per a l’activitat. Amb tot, el Banc d’Espanya preveu que “la productivitat aparent del treball experimentarà una certa recuperació”. Segons les projeccions publicades, la taxa d’atur se situarà al voltant de l’11% el 2025.
A banda dels costos energètics, el supervisor assenyala una altra “font d’incertesa” sobre l’activitat: els dubtes sobre la capacitat d’estalvi acumulada per les famílies durant la pandèmia puguin aguantar el consum privat en els pròxims trimestres. També indica que és incert el ritme d’execució dels fons Next Generation i l’impacte que tindran sobre l’activitat. Un altre risc detectat és la persistència del dèficit públic estructural i un deute públic elevat, en un context d’augment de costos de finançament i de reactivació de les regles fiscals europees.
