La possible creació i difusió amb Intel·ligència Artificial de falsos nus de nenes a Almendralejo (Bajadoz) ha posat el focus aquesta setmana en el “risc” que aquestes conductes podrien tenir en la “intimitat” de les menors, amb possibles conseqüències penals i multes elevades, segons experts consultats per EFE.
Ja són onze les denúncies que analitza la Policia Nacional respecte a aquest cas, conegut aquesta setmana, i hi ha diversos menors identificats com a presumptes autors.
A l’espera de conèixer els detalls del cas, alguns experts en dret de família i protecció de dades analitzen amb EFE el “nou risc” que suposa per a la intimitat i l’honor dels menors l’ús de la IA per a difondre imatges manipulades amb contingut sexual i la necessitat d’una major conscienciació en la utilització de dispositius electrònics i l’accés a Internet.
Una conducta difícilment perseguible, però castigada
Els advocats experts en protecció de dades Eduard Blasi i Elena Gil alerten que “el 96% de les imatges” creades amb IA estan relacionades amb la pornografia, i subratllen la dificultat de perseguir aquest tipus d’actes en un context en el qual “cada vegada hi ha més aplicacions gratuïtes” en les quals “qualsevol pot crear imatges artificials a cop de clic”.
Amb independència de com es desenvolupi la recerca sobre el cas d’Almendralejo, aquests divulgadors del canal Tech and Law sobre tecnologia i dret en Instagram adverteixen que el Codi Penal castiga amb fins a 5 anys de presó a qui creï material pornogràfic infantil.
No obstant això, la llei estableix una sèrie de condicions perquè es produeixi aquest delicte i recull des de 2015 com a pornografia infantil “tot material que representi de manera visual a un menor” participant “en una conducta sexualment explícita, real o simulada”, tota “representació dels òrgans sexuals d’un menor”, així com “imatges realistes” de tots dos casos “amb finalitats principalment sexuals”.
Aquest mateix any, en una circular, la Fiscalia, va definir el terme “pornografia virtual” com “aquella en la qual la imatge del menor és una creació artificial però realista, elaborada per ordinador o un altre mitjà”.
Per part seva, la vicedegana del Col·legi d’Advocats de Madrid i experta en dret de família, Isabel Winkels, subratlla la intromissió a la intimitat de les víctimes que pot suposar la distribució d’imatges falses de contingut sexual, un possible delicte que es podria agreujar en funció del nivell de difusió.
Els experts consultats esmenten així mateix la possibilitat d’acudir a la via civil per danys a l’honor i a la intimitat de les víctimes, i recorden que l’Agència Estatal de Protecció de Dades (AEPD) contempla multes elevades per vulneració de la normativa, “que poden rondar els 10.000 euros“
L’empremta digital i la necessitat de conscienciació
Eduard Blasi explica que, a través del seu Canal Prioritari, l’AEPD pot activar “amb molta celeritat” el mecanisme per a frenar la difusió d’imatges falses creades amb IA, encara que Elena Gil destaca al seu torn l'”empremta digital” que persegueix la víctima i que és “gairebé impossible d’eliminar per complet”.
Gil veu “una amenaça claríssima” per a la intimitat de les dones la difusió d’imatges del seu cos creades artificialment, i Isabel Winkels subratlla la “falta de conscienciació absoluta” sobre l'”ús abusiu i sense control” dels dispositius i l’accés a Internet dels menors.
Per això, ha anunciat que des del Col·legi d’Advocats de Madrid es crearà un equip de treball per a proposar una normativa sobre aquest tema.
