La Setmana del Llibre en Català va tancar diumenge al Moll de la Fusta de Barcelona la seva 41a edició amb 60.000 visitants, xifra que significa un 15% d’augment en relació amb el 2022, i un increment també de vendes, que els organitzadors, en espera de tenir dades definitives, xifren en un 20%. Són unes “xifres rècord” –segons han afirmat–, que “corroboren la vitalitat i la bona salut del sector del llibre en català”. “Les activitats han tingut molt bona afluència de públic i la programació ha estat molt completa”, va assenyalar Cristina Domènech, directora de La Setmana, com un dels motius principals d’aquest augment. La Setmana del Llibre en Català va organitzar des del 8 de setembre fins al passat diumenge unes 300 activitats per a tots els públics, amb presentacions, debats literaris, concerts, tallers, itineraris literaris, recitals de poesia, signatures d’autors, taules rodones i converses, entre d’altres. En total, van treure el cap per la capital 244 segells, 20 llibreries, 10 institucions, 1 distribuïdora, 9 universitats i 3 associacions, i s’hi van presentar 125 novetats.
Però clar, un cop més, és un acte organitzat a Barcelona. La capital del país té aquest poder de centralitat que només fa que captar actes i esdeveniments que potser la resta del país podria també atreure. I és aquí (a més de diversos motius més) on neix el Sant Miquel de les Lletres. Amb l’objectiu de poder viure una setmana de literatura en català a Lleida, la Fundació Privada Horitzons 2050, organitza des del passat dilluns 18 fins al pròxim dia 24 tot un seguici d’activitats per poder fomentar aquesta activitat cultural. La ciutat acollirà els dies laborables un bon nombre de debats i tallers a les diferents llibreries lleidatanes (Caselles, Genet Blau, Irreductible, Fatal o Abacus). Aquestes activitats comptaran amb l’assistència de ponents de primer nivell vinculats a l’art de l’escriptura. Noms com la Montse Ayats, l’Eulalia Pagès, Àgata Losantos, Emili Bayo, Marta Alòs, Josep Gelonch, Ferran Sáez, Mònica Terribas, Tatxo Benet, Sílvia Soler, Montse Sanjuan, Carmina Pardo, Anna Punsoda… participaran en les diferents taules rodones. I pel cap de setmana l’activitat passarà a ser exterior. Les diferents llibreries de la ciutat sortiran al carrer amb les seves parades de llibres en català a la plaça de l’IEI (davant la Catedral). Les signatures de llibres promocionades per editorials i llibreries de diferents autors catalans acompanyaran la venda de llibres de les parades. I també s’inclouran sessions de contacontes per als petits (dissabte de l’univers de Joan Oró i diumenge d’en “Rovelló” de Josep Vallverdú) i vermuts literaris per als quals no en són tant de petits. El primer dia amb Xavier Grasset, Francesc Canosa, Magda Gregori i Marta Alòs; i el diumenge per tancar la setmana literària amb grup de Jazz junt amb els escriptors, editors i llibreters.
Vist des de dalt, entitats com la que organitza aquest esdeveniment, la Fundació Privada Horitzons 2050, haurien de ser més presents en l’àmbit local per tal d’ajudar a dinamitzar el dia a dia del territori. A banda del Sant Miquel de les Lletres, l’entitat també té previst organitzar diverses activitats enguany. La Biennal de Gravat de Lleida o el Programa Iltirta veuran llum ben aviat, el 17 i 18 de novembre el Seminari Neoruralitats, el 24 de desembre a l’església de Sant Llorenç el Cant de la Sibil·la i pel gener del 24 la revista Bianual “Horitzons”. Pel Sant Miquel de les Lletres la Fundació ha fet pinya amb l’Ateneu, l’Òmnium, Ajuntament i Diputació. Però per a futures activitats caldrà buscar sinergies i complicitats amb noves entitats que també vulguin i creguin –igual com promou la Fundació– el foment del debat sobre el present i el futur de les Terres de Ponent en els àmbits econòmic, social, cultural i patrimonial.
Tant de bo l’exemple de la Fundació serveixi perquè a poc a poc els lleidatans anem guanyant autoestima i aconseguim tenir el respecte que realment es mereix el nostre territori. Ens ho hem de creure tots…
