El 57,8% dels catalans resol els seus dubtes sobre salut en internet de manera usual. La xifra és fruit d’aquesta nova anàlisi de l’agència de comunicació apablo.com, després d’una anàlisi independent de més de 14.800 respostes incloses en les microdades de l’enquesta ‘Equipament i uso TIC en les llars’ de la web de l’Institut Nacional d’Estadística.
Per sexes, el 58,1% de les dones catalanes utilitzen internet per a buscar informació sobre temes de salut. En el cas dels homes, aquesta xifra és del 57,5%.
La diferència no és realment substancial, però crida l’atenció que aquesta estadística és sempre major en dones que en homes tant en l’àmbit nacional, com en tots els territoris analitzats.
Les dades que segueixen a continuació són mitjanes calculades en l’àmbit nacional, ja que en alguns casos les mostres territorials són massa petites per a fer una anàlisi adequada:
El 75,7% de les persones en la trentena consulten els seus dubtes sobre salut en internet. Les estadístiques dels rangs d’edat posteriors es van reduint a mesura que major és l’edat estudiada. L’últim rang d’edat, el de majors de 70 anys, registra un 19,2% de persones que recorren a internet per a solucionar els seus dubtes sobre salut.
D’aquesta manera, podem concloure que l’interès en les cerques sobre salut va creixent des de l’adolescència fins a la mitjana edat, on troba el seu punt més alt. A partir d’aquí, les consultes es van reduint gradualment amb els anys.
Probablement, l’estadística no és menor en els rangs d’edat més elevats per falta d’interès en la salut. Es deu, segurament, a un menor ús de la xarxa per part de les persones més majors.
Les persones amb fills realitzen més consultes sobre salut en internet
El percentatge de persones que realitza consultes sobre salut en internet és major quan viuen en llars amb diverses persones o tenen fills.
Així, el 45,2% de les persones que viuen en llars unipersonals asseguren buscar informació sobre temes de salut. No obstant això, en les llars on conviu una parella amb fills la xifra és del 66,5%.
Una altra manera de comprovar aquesta tendència és analitzant l’apartat de membres de la llar.
De manera coincident, les llars on conviuen més persones són precisament els que més consulten sobre salut en internet: des del 45,2% de les llars unipersonals fins al 66,8% de llars amb quatre o més membres.
Les persones amb millor formació i major poder adquisitiu són les que més consulten informació sobre salut en internet
Curiosament, les persones que més utilitzen internet per a buscar informació sobre salut ni són les menys qualificades, ni són les que menys poder adquisitiu tenen. De fet, és justament a l’inrevés.
El 80,7% de les persones que compten amb un títol de doctorat consulta en internet els seus dubtes sobre salut. Aquesta estadística va descendint en paral·lel als estudis acabats de cada persona que ha completat l’enquesta. Així, tan sols el 9,1% de les persones que no van acabar els seus estudis primaris busca informació sobre salut en internet.
El mateix succeeix amb el poder adquisitiu. Les persones que més recorren a internet per a resoldre els seus dubtes sobre salut són precisament les que major poder adquisitiu tenen.
Segons aquesta anàlisi independent d’apablo.com sobre les microdades de l’enquesta ‘Equipament i uso TIC en les llars’, el 73,8% de les persones amb uns ingressos superiors a 3.000 euros busca informació sobre salut en internet. Aquesta mateixa estadística en les persones que ingressen menys de 900 euros és de 34,9%.
Els professionals de la salut són els quins més recorren a internet per a consultar temes de salut
El 82,2% dels professionals de la salut assegura utilitzar internet per a consultar informació sobre, precisament, la salut. Es tracta de la professió que més recorre a la xarxa per a mirar informació sobre aquest tema. És fàcil concloure per què, perquè internet és moltes vegades una bona font per a contrastar les peculiaritats que puguin sorgir durant l’exercici de la professió.
Als professionals de la salut els segueixen directors administradors i comercials, professionals i tècnics de la tecnologia de la informació, especialistes en organització d’administració pública i empreses, professionals de l’ensenyament i molts altres.
Les professions que menys fan servir internet per a temes de salut són agricultors, oficials i operaris de la construcció, peons, conductors i operadors de vehicles pesants, oficials i operaris de la metal·lúrgia i altres ocupacions relacionades amb el camp o la construcció.
Aquesta anàlisi de les microdades de l’enquesta ‘Equipament i uso TIC en les llars’ també s’ha realitzat sobre la base de la relació amb l’activitat de la persona enquestada.
D’aquesta manera podem comprovar que les persones que més recorren a internet per a consultar temes sobre salut són les que treballen per compte d’altri: un 70,4%. En línia amb altres variables incloses en aquesta anàlisi, les persones jubilades o prejubilades són les que menys resolen els seus dubtes en internet: un 29,1%.
El grau de confiança en internet, clau
El 76,4% de les persones que du a terme consultes sobre salut en internet confia ‘bastant’ o ‘molt’ en la informació disponible en la xarxa. El 23,6% restant també fa consultes sobre salut, encara que el seu grau de confiança en internet és de ‘poc o res’.
Aquestes dades contrasten de manera significativa amb els de les persones que no fan consultes sobre salut. En aquest cas, el 56,1% assegura confiar ‘bastant’ o ‘molt’ en la informació disponible en internet. El 43,9% confia ‘poc o res’ en aquesta mateixa informació.
