‘Monsergas’

Encara que no m’hi he dedicat massa, sempre m’han encuriosit les paraules i les expressions poc habituals. Si no ho expliqueu a ningú, us confessaré que quan era jovenet (diria que vaig ser adolescent fins a 20 anys) anava a una discoteca de Puerto Lumbreras (Múrcia) amb una llibreteta on apuntava les paraules autòctones que em cridaven l’atenció. Em vaig mig enamorar d’una amiga de la meva cosina, a la qual li feia gràcia la meva dèria lingüística, però que evidentment estava més amatent als homes (de veritat) que a aquell ximple de la llibreteta. Així i tot, vaig fer un considerable recull de termes propis d’aquella zona. Només recordo, però, la paraula “expurguete” de la meva estimada tia Antonia, que sempre em va fer molta gràcia (la paraula, no la tieta). Tot això tan enrevessat i paleolític ve a tomb perquè fa poc m’han sobtat algunes expressions o paraules que ara, si no us canso, us oferiré. La primera la va fer anar un marbrista jubilat, que en acomiadar-se de mi va dir: “Vaig cap a casa sense fer mal a ningú i a dormir tranquil”, tota una bona filosofia de vida. En segon lloc, una amiga de Cuba em va explicar que a l’illa caribenya, quan algú està desanimat diu que “echa los días para atrás”. Seria, crec, una versió tropical del nostrat “qui dia passa, any empeny”. I, finalment, una persona a la qual tinc un afecte enigmàtic però magnètic, em va dir que jo escrivia “monsergas”, una cruel però bonica paraula castellana que també equival a ximpleries. Ja veieu, han passat dècades i encara soc el mateix ximple de la llibreteta.