No va poder ser. Una altra vegada el Telecable Gijón es va interposar entre el Vila-sana i un títol. La Supercopa viatja a Gijón després d’un agònic torn de penals.
Amb la jove Anna Salvat repetint titularitat en la porteria del Vila-sana, la final de la Supercopa va arrencar amb una gran intensitat entre dos equips que en poc temps s’han jugador ja moltes coses importants.
Després de les primeres ocasions d’anada i tornada, en el minut vuit Sara Lolo es va emportar per davant a Gime Gómez, que va haver de retirar-se amb un cop. La jugadora del Telecable va veure la targeta blava, però el Vila-sana, malgrat gaudir de dues oportunitats per repetició, no va aconseguir convertir la falta directa. En el minut 19 va ser el Telecable el que va comptar amb una falta directa, també amb dos llançaments, però tampoc va arribar el gol. La primera meitat va acabar amb el 0-0 inicial i amb les dues porteres, Salvat i Fernanda Hidalgo com les millors.
La segona meitat va continuar amb la mateixa tònica d’igualtat, amb tots dos equips intentant crear perill per tots els mitjans però trobant-se amb grans defenses i l’enorme actuació de les porteres. El marcador de faltes, curiosament en un partit tan intens, era sol de 5 per part del Vila-sana i quatre per part de les asturianes.
Mancant vuit minuts va arribar una jugada que podria haver marcat la final. Sara Roces es va treure un de les seves fuetades des de lluny i la bola va entrar en la porteria del Vila-sana Cooperativa Ivars. Els àrbitres van invalidar el gol per un suposat toc amb l’esquena d’una altra jugadora. Mancant quatre minuts el Vila-sana va demanar temps mort i després el partit se’n va anar a la pròrroga. En la primera part de l’afegit tampoc es va moure el marcador. En la segona, Victòria Porta va forçar un penal a 2.53 però va fallar. En els cruels penals només va marcar Victòria Porta. Luchi va llançar al pal i el Gijón, amb els penals de Roces i Obeso, va alçar la Copa.
Lluís Rodero: “Hem estat superiors”
L’entrenador del Vila-sana, Lluís Rodero, va ser molt gràfic en la valoració de la final. “En acabar el partit les jugadores estaven destrossades, però els he dit que no era un dia per a plorar, que havien d’aixecar el cap i estar orgulloses perquè el campió de Lliga, d’Europa i de tot havien estat superiors i havien merescut més”. Sobre el partit va valorar que “se’t queda cara de ximple perquè sense entrenar i sense totes les jugadores –falta Flor– hem fet un gran plantejament i tornem a tenir aquest punt de mala sort de no encertar en jugades clau”. Laura Barcons va acabar amb molèsties.
