El Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) han presentat ‘L’Anuari de la Música’, que enguany ha recull uns resultats “històrics” pel que fa a les xifres de la industria catalana del directe el 2022. El nombre d’espectadors s’ha enfilat fins a 15 milions i la facturació ha augmentat en gairebé un 60% respecte al 2021. Tot i això, remarquen que es tracta d’un fet clarament influenciat per la pandèmia. L’anuari també recull una aposta històrica pel gènere, amb una presència de dones que se situa en un 45% als principals festivals. Per contra, els cartells han programat menys artistes catalans que mai, amb només un 26%, dels quals tan sols un 17% actuava en aquesta llengua.
Tal com recull el document, les dades mostren que el 2022 s’ha superat la crisi que va viure la indústria musical catalana quan el 2020 va tocar fons a causa de la crisi provocada per la pandèmia, de la covid. Ho ha fet remuntant totes les xifres prepandèmiques del 2019, amb l’excepció de les sales de concerts que es troben en una situació particular. En aquest sentit, tant la música en directe com els segells discogràfics han aconseguit bons resultats i la projecció de l’escena s’ha vist reflectida en dos grans fenòmens mundials, que han estat els darrers treballs i les gires d’artistes com Rosalia o Bad Gyal.
Segons el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, es pot considerar que l’any passat va ser “el millor de la història”. “Un any excepcional que registra xifres molt per damunt de la mitjana que s’atribueixen: per un costat pel final de la covid, així com la coincidència d’any electoral”, ha explicat durant la presentació de l’anuari. Un fet que, ha afegit, “fa pensar que al 2023, tot i que s’esperen resultats positius, hi haurà un cert retorn a la normalitat”.
La indústria musical catalana del directe va facturar l’any passat un total de 188 milions d’euros (MEUR). El balanç anual del 2022 va superar amb escreix la temporada anterior i es va situar per damunt dels resultats obtinguts el 2019, abans de la pandèmia. Concretament, la facturació va ser un 59% superior que el 2021 i un 34% més que el 2019. Es tracta d’una xifra mai assolida, ni amb els 151,3 milions registrats el 2008, abans de la crisi econòmica.
El document destaca també l’augment extraordinari de públic, que xifra en un 230% més – equivalent a 15 milions d’espectadors – i de concerts, un 30% més, després de l’embut que va generar la pandèmia. Un exercici que va revertir en els beneficis empresarials, ja que es va guanyar una tercera part d’espectadors respecte a ara fa dos anys i en canvi es van organitzar un 16% menys de concerts i, al mateix temps, es va donar feina a un 50% més de treballadors fixos. De forma directe va repercutir en el repartiment d’un 60% més de drets d’autor entre els artistes, amb relació a l’any anterior.
El 2022 els festivals han doblat la xifra d’espectadors respecte a l’any anterior i han recuperat el públic d’abans de la pandèmia, amb un augment històric del 9% a Catalunya, un 18% al País Valencià i un 92% a les Illes Balears. Tot i això, les dades més positives les han aportat els macrofestivals de més de 50.000 assistents, que han guanyat un 22% d’espectadors des de la pandèmia, mentre que la resta encara s’han situat molt per darrere (un 20% menys).
Per contra però, es parla d’una recuperació irregular que no ha repercutit en la mateixa mesura en les sales. Ho ha explicat el president de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya, Lluis Torrents, que ha apuntat que després de la covid moltes bandes han volgut “sortir de gira”. També ha lamentat que, sovint, les sales no són l’opció “més rentable” pels grups, però ha demanat que “no s’oblidin” d’elles.
“Si ens carreguem aquest teixit no sé què passarà”, ha insistit. També ha posat sobre la taula la problemàtica del soroll, al qual se li ha donat “massa importància”, perquè la gent “ha perdut la paciència que tenia després de la pandèmia”.
Més dones, però menys artistes catalans
L’anuari també revela que la presència de dones als cartells dels principals festivals catalans ha assolit la xifra més alta de la història, concretament un 45%, amb un 34% de formacions amb dones solistes al capdavant i un 11% de grups mixtos. Per contra, el 2022, l’estadística dels artistes catalans programats ha fet un gran pas enrere, fins a situar-se en un 26% (amb una caiguda de 29 punts), dels quals només un 17% canten en català. En canvi, la revitalització de l’escena local i emergent durant el confinament a causa del tancament de fronteres, s’ha mantingut en els principals festivals, registrant una xifra d’un 27%.
Bons resultats per les discrogràfiques
Les companyies discogràfiques han assolit un bon resultat en la facturació per vendes fins a 15,7 MEUR, amb un augment del 7% respecte al 2021, amb un mercat digital que representa ja el 85,3% del total. El resultat és producte de l’increment del 14% de les vendes del format digital (11,5 MEUR) i dels 26% dels drets de propietat intel·lectual (2,7 MEUR). Per contra el format físic cau un 17%, i ja només representa una facturació de 2 MEUR.
Amb tot, la pujada rècord de produccions discogràfiques en català del 2019 i el 2020, ha tornat a baixar un 4% fins a un total de 1.178 referències editades. Per estils, la producció de treballs de pop-rock ha augmentat un 5%, gràcies a l’increment del 15% de gravacions de rock, punk i mètal (262 unitats), mentre el pop es manté pràcticament en la mateixa xifra (433).
Per contra, han descendit les edicions de cançó d’autor (-3%), folk (-9%) i, sobretot, les de músiques urbanes (-11%). Tot i això, les 345 referències urbanes continuen sent el tercer gènere en discos publicats en català, només per darrere del pop-rock i la cançó.
Artistes que trepitgen fort
El 2022 serà recordat per ser l’any de Rosalia i el seu exitós ‘Motomami’ (Sony Music), l’àlbum més escoltat d’una artista catalana en tota la història. Les seves cançons superen els 1.343 milions de reproduccions a Spotify. A una distància molt gran la segueix la barcelonina Rigoberta Bandini, el projecte de l’exMamzelles Paula Ribó, amb 147 milions d’escoltes de ‘La emperatriz’ (autoeditat). I el tercer lloc és pel raper balear, Rels B, amb 97,4 milions del disc ‘Smile Bix’ (Dale Play Records).
En quant al rànquing català, pel que fa a discos lideren la llista Doctor Prats, Ginestà i Antonia Font. En canvi, si s’agafa només per cançons lideren les dues primeres posicions The Tyets amb ‘De l’1 al què’ i ‘Bailoteo’, que tot i publicar-se ben entrat l’any, es van consolidar molt depressa. El tercer lloc és per ‘Tu y yo’ de Ceaxe.
Inversió pública
La inversió pública en el sector musical va disminuir un 17% respecte al 2021, amb un global de 27 milions d’euros. L’any 2022 la Conselleria de Cultura ha disminuït un 24% el suport al sector musical, un retallada que ha estat causada en bona mesura per la disminució dels ajuts que es van lliurar en el període de la covid, però que no han estat aplicats a altres línies d’impuls al sector. Tot al contrari del que ha passat en altres punts, per exemple l’Institut Valencià de Cultura ha incrementat un 12% els ajuts al sector; el Govern de les Illes Balears, un 27%, i el Govern d’Andorra, un 9%.
Decàleg de bones praxis als contractes públics
Finalment, ‘L’Anuari de la Música’ ‘ha inclòs enguany un decàleg sobre les problemàtiques de la contractació en el sector públic, i una anàlisi de models de sostenibilitat. Les contractacions musicals realitzades pel sector públic –i especialment per part dels ajuntaments catalans– han representat el 2022 més de la meitat (57%),amb un volum de 52 MEUR.
Aquesta xifra es basa en les festes majors tradicionals i – especialment els darrers anys -en el model de festivals, la majoria organitzats pels mateixos consistoris. L’informe també sosté que bona part del negoci es produeix durant els mesos d’estiu i sovint genera certa controvèrsia dins el sector pel caràcter de gratuïtat dels concerts que es multipliquen en períodes preelectorals,
El document també subratlla que més enllà de la casuística, la relació entre els professionals del sector i els ajuntaments ha presentat cada cop més conflictes, que s’han agreujat amb els aquells derivats de les restriccions per la pandèmia, amb la resolució unilateral per part dels ajuntaments -“sovint il·legal i precipitada”- de les actuacions musicals durant la pandèmia va posar en relleu l’abús de poder públic respecte als artistes.
