L’operació de renovació de vàlvules a la presa de Restanca, a Arties (Naut Aran), és la més complicada que ha dut a terme la companyia Endesa al Pirineu pel que fa a la logística i a la burocràcia que ha fet falta per poder-la materialitzar. Fa una setmana va començar el buidatge del llac i ja ha començat el trasllat de peces pesants amb helicòpter fins a la zona, que està situada a més de 2.000 metres d’alçada. Albert Lázaro, cap de la unitat Garona de la companyia, ha explicat a l’ACN que aquesta operació és “la punta de l’iceberg” i que en vindran més per tal d’adequar al segle XXI i millorar la seguretat d’uns equipaments de mitjans del segle passat.
Lázaro assegura que no recorda cap operació de manteniment com la que s’està portant a terme a la presa de Restanca. Es fa perquè les vàlvules de sortida d’aigua han arribat al final de la seva vida útil i de fet, explica que ja fa molt temps que estaven preparant el dispositiu que no s’ha pogut dur a terme fins que s’ha disposat de tots els permisos perceptius, ja que a la zona hi intervenen molts actors administratius com la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), el Conselh Generau d’Aran, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, o la Generalitat.
A més cal tenir en compte la dificultat de la zona i la climatologia, que a vegades pot retardar les tasques. No hi ha accés rodat a la presa i s’ha de traslladar el material i els operaris amb helicòpter a més de 2.000 metres. Dijous passat, es van pujar uns 2.500 quilos en tres viatges diferents fins a la boca de la galeria intermitja que comunica amb el pou de 25 metres al fons del qual hi ha les dos vàlvules que s’han de canviar. El pou es troba just a sota del refugi de la Restanca, que Endesa va cedir a l’administració i fa anys que rep excursionistes que fan travesses i cims del Parc Nacional.
Les noves vàlvules arriben desmuntades per peces per diversos motius. Principalment perquè l’helicòpter no pot carregar tant pes, però també perquè la galeria excavada a la muntanya té unes dimensions reduïdes i els operaris han de fer filigranes per aconseguir fer passar les peces fins al lloc on es muntaran i faran baixar cap al pou. Albert Lázaro apunta que faran més operacions similars en altres instal·lacions que gestiona la companyia al Pirineu perquè la idea és deixar totes les vàlvules renovades, amb equips del segle XXI que “garanteixin la màxima seguretat possible”.
Les vàlvules comuniquen la presa de la Restanca amb la Montcasau, que està a l’altra banda del Montardo, un cim de 2.833 metres d’alçada molt concorregut i popular. Hi ha una galeria que travessa la muntanya per sota fins al salt d’Arties, que és on hi ha la central hidroelèctrica que produeix l’electricitat.
Equilibri entre gestió hidràulica, medi i turisme
L’operació de renovació de les vàlvules de la Restanca ha deixat aquest llac amb un aspecte poc habitual que sorprèn als centenars d’excursionistes i turistes que el visiten o hi fan nit cada estiu. I es que normalment, la cota d’aigua sempre està d’alt de tot perquè és un estany destacat de les rutes més importants que hi ha per pujar als cims del parc. En aquest sentit, Albert Lázaro, explica que precisament han decidit fer ara, a final de l’estiu i abans de d’hivern, el buidatge del llac, perquè hi ha menys freqüència de turistes i així s’evita impacte. Les obres s’allargaran unes sis o set setmana però la presa tornarà a lluir plena a l’octubre.
Paral·lelament, en breu s’aprofitarà el buidatge per eliminar espècies invasores del llac com el baró. Per aquest motiu, Endesa contractarà una empresa externa que farà pesca elèctrica de les espècies que s’han d’aprofitar, com la truita, i juntament amb els agents rurals del CGA es transportaran a la presa d’Aiguamoix. Les invasores s’eliminaran i es tractaran com a residu.
