L’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona recorda els 40 anys del primer trasplantament hepàtic pediàtric a l’estat espanyol. El 7 de juny del 1985, un equip liderat pels doctors Vicenç Martínez Ibáñez i Carles Margarit va operar la Berta, una nena de dos anys amb atrèsia de les vies biliars. La petita va rebre l’alta hospitalària al cap de 56 dies, però va morir sis mesos després. Durant quatre dècades, l’hospital ha trasplantat de fetge 481 infants i l’evolució dels medicaments immunosupressors ha millorat molt la supervivència i la qualitat de vida dels pacients. “El trasplantament hepàtic era aleshores un acte heroic per a les famílies i per als professionals”, diu el doctor Jesús Quintero, actual cap de Trasplantament Hepàtic Pediàtric.
Joan Escolà, de 21 anys, porta una part del fetge del pare. Quan tenia 8 mesos, li van trasplantar per una atrèsia de les vies biliars, la principal indicació de trasplantament hepàtic en la infància. Ell és un dels prop de mig miler d’infants que l’Hospital Vall d’Hebron ha trasplantat de fetge des que va fer la primera operació el juny del 1985.
Amb la seva vivència, vol donar un missatge d’optimisme a les famílies que com la seva estiguin passant per una situació similar. “Porto una vida totalment normal. No tinc cap impediment. Si no faig alguna cosa és perquè no em ve de gust”, recalca, i indica que les úniques diferències que pot tenir amb un altre jove són les visites de control a l’hospital i els medicaments que s’ha de prendre cada dia, immunosupressors i suplements. Amant de l’handbol i de les barbacoes i les festes amb els amics, ara planifica marxar a Austràlia durant uns mesos i ja ha rebut el vistiplau mèdic.
“El trasplantament de fetge pediàtric ha experimentat una evolució brutal per a la institució i per a la societat”, destaca el doctor Quintero, cap de la Unitat d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric de Vall d’Hebron, amb motiu dels 40 anys de la primera d’aquestes operacions.
El doctor Jesús Quintero explica que, si bé el trasplantament continua sent una operació molt complexa, ha passat de ser una intervenció pionera i “pràcticament heroica” fa 40 anys a “ordinària” en l’actualitat en aquest hospital, que ara fa una vintena de trasplantaments hepàtics pediàtrics de pacients d’arreu de l’Estat cada any.
“Era heroic per a les famílies, perquè posaven la confiança en un equip i en unes institucions que tenien poca expertesa, i heroic per als professionals, perquè van dedicar part de la seva vida a anar fora, formar-se i tornar per fer una cosa que era experimental”, afirma.
Tant el doctor Carles Margarit, que havia participat en el primer trasplantament hepàtic de l’Estat a un adult, a l’Hospital de Bellvitge el 1984, com el doctor Vicenç Martínez Ibáñez, adjunt de cirurgia infantil en aquell moment, s’havien format a Pittsburgh (Estats Units) amb l’equip de Thomas E. Starlz, pioner mundial d’aquest procediment. També havien practicat durant mesos en models de porc en un programa intensiu d’entrenament quirúrgic, en un estabulari ubicat dins el recinte hospitalari.
Durant els 80, el trasplantament hepàtic s’estava desenvolupant i es considerava una teràpia de rescat, reservada per a pacients que no tenien alternatives terapèutiques. La ciclosporina com a immunosupressor va ser clau per augmentar la supervivència dels pacients. Als anys 90 i principis dels 2000, van aparèixer nous fàrmacs immunosupressors i se’n va millorar el maneig, fet que ha permès reduir la toxicitat i els efectes secundaris, així com els ingressos dels pacients, que han passat d’una mitjana de 97 dies a 40.
Un donant per a dos receptors
Un altre punt d’inflexió en la història del trasplantament hepàtic pediàtric ha estat la tècnica split, que consisteix a dividir el fetge del donant en dues parts per obtenir dos empelts completament funcionals per a dos receptors. Des del 2018 la regulació estatal estableix oferir a un pacient pediàtric el fetge d’un donant menor de 35 anys i, gràcies al canvi normatiu, el 2021 la llista d’espera de pacients pediàtrics per a un trasplantament de fetge va quedar a zero per primer cop en 36 anys. Mentre que entre el 2014 i el 2018 un infant esperava una mitjana de 97,5 dies per rebre un trasplantament, en els últims anys aquest temps s’ha reduït a 27.
Aquesta tècnica també ha minimitzat la necessitat de recórrer a donants vius: dels 70 trasplantaments hepàtics que es van fer a Vall d’Hebron en el període 2014-2018, 27 van ser de donant viu, mentre que del 2019 al 2024 només es van fer 2 trasplantaments de donant viu d’un total de 133 operacions. La implementació de l’split, sumada a les altes taxes de donació a Catalunya i a l’Estat, han reduït dràsticament les llistes d’espera de trasplantament hepàtic.
