Després d’unes coses que explicaré, convindran amb mi que estem perdent “el sentit de la mesura” que deia Pere Calders en el seu llibre Mesures, alarmes i prodigis. Estem perdent el sentit de la mesura en la lluita contra la discriminació per raons de sexe. Hem avançat molt en la igualtat entre homes i dones, però encara queda molt camp per córrer. No hem d’abaixar la guàrdia, però tampoc hem de perdre “el sentit de la mesura”. Citaré uns exemples. Un amic diputat m’explica que al Parlament de Catalunya hi ha lavabos per a homes, per a dones i per a persones trans. Com que poso cara d’incredulitat em fa arribar una foto on efectivament es veu un pictograma que fusiona el símbol de mascle i el de femella amb un tercer amb un guió transversal que, segons l’informant, fa al·lusió a les persones que han canviat de sexe. Sense ànim de criticar que es fili prim per adaptar els vàters a les peculiaritats de les persones, en algun moment haurem d’aplicar “el sentit de la mesura” per no fer inviable acontentar tothom. L’altre cas que vull explicar me’l relata un exalt càrrec de la Generalitat. En una passada legislatura, els representants del Govern van rebre una instrucció interna de protocol per unificar la forma de saludar a les persones sense fer distinció entre homes i dones. És a dir, si optaven per saludar amb una encaixada de mà, ho havien de fer així a homes i dones. Si triaven complimentar amb petons, també havia de ser unisex. La pauta no va quallar. No m’imagino Salvador Illa fent dos petons a Pedro Sánchez.
Sessió: No iniciada
