Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

21 anys de Facebook: pot sobreviure en l’era de TikTok i la desinformació?

Meta aposta per una estratègia arriscada: menys control sobre els continguts i més incentius per als creadors

El futur de les xarxes socials es redefineix en un escenari marcat per la desinformació, la política i la lluita pels usuaris joves

ARTICLES - ZONA 2

El 4 de febrer se celebrarà el 21r. aniversari de Facebook, la xarxa social que va tocar el cel amb els dits fins que la política es va creuar en el seu camí. El complex equilibri entre la llibertat d’expressió i la responsabilitat de convertir-se en altaveus de continguts tòxics, rumors falsos i discriminació ha marcat l’última dècada no només de Facebook o Twitter (ara X), sinó també de plataformes més centrades en l’entreteniment, com Instagram o TikTok. Mark Zuckerberg, fundador de Meta, la companyia propietària de Facebook, WhatsApp i Instagram, va anunciar fa unes setmanes un canvi total en les polítiques de moderació de les seves plataformes que es va traduir a prescindir, d’ara endavant, dels verificadors externs per deixar aquesta tasca en mans de la mateixa comunitat. “L’anunci intenta semblar una aliança, quan no hi ha més que un cert sotmetiment a la voluntat de Trump”, explica Alexandre López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigador del Grup de Recerca en Aprenentatges, Mitjans i Entreteniment (GAME “És una concessió respecte al fet que Trump sempre ha dit que Facebook afavoria l’esquerra i, d’alguna manera, el culpava d’alguns dels seus resultats”, afegeix López-Borrull, encara que hi ha estudis que vinculen precisament les xarxes socials al seu èxit electoral el 2016 (del 2024 encara no hi ha estudis disponibles). Precisament avui, Meta ha fet public el pacte amb Trump per pagar-li 25 millions de dòlars per suspendre les seves comptes de Facebook després de l’atac al Capítoli.

És la fi de Facebook?

Facebook ja va patir un dany reputacional important amb el primer triomf de Donald Trump pel paper que presumiblement van jugar les notícies falses en la seva elecció, on, a més, s’haurien involucrat potències estrangeres a través de granges de bots situades també fora dels Estats Units. La plataforma, no obstant això, ja vivia un declivi progressiu en favor d’opcions com Instagram o Snapchat, assumides per les generacions més joves com el seu nou epicentre de comunicació i entreteniment. Per això, molts experts veuen en la situació actual una reedició d’aquells fets del 2016 i els seus anys posteriors, i aventuren una nova tempesta perfecta per a Facebook, que encara continuava sent la xarxa social amb més usuaris actius mensuals a nivell mundial el juliol del 2024, mentre que a Espanya encara comptava, el 2023, amb 33,6 milions d’adeptes, segons Statista.

D’una banda, la política torna a centrar l’estratègia i el funcionament d’aquestes xarxes socials. “El que fa Facebook és adaptar-se al ritme de les altres xarxes socials, perquè a Twitter no l’ha perjudicat” un canvi en les polítiques de moderació cap a fórmules més laxes, explica el professor López-Borrull, el qual adverteix que l’anunci de Zuckerberg podria tenir un menor cost reputacional i, sobretot, en pèrdues d’usuaris que mantenir una política de control de continguts més ferma, perquè hi ha alternatives, com Telegram o X, on les restriccions són menors. “Ser el diferent era el que podia allunyar-los d’una situació de centralitat”, afegeix el professor López-Borrull. “No sembla que la mala reputació hagi d’amoïnar Zuckerberg”, diu Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, i també investigador del grup GAME. “No obstant això, la deterioració dels continguts i l’increment de la toxicitat podrien espantar molts anunciants de les seves xarxes socials, també d’Instagram, i això sí que seria dolorós per al propietari de Meta”, afegeix Lalueza.

I és que la relaxació de les polítiques de continguts podria impulsar “un augment dels discursos d’odi i de les notícies falses, perquè amb la premissa de més llibertat d’expressió, que és l’excusa més grossa per no gestionar o permetre que la desinformació campi al seu aire, no hi haurà control”, subratlla Alexandre López-Borrull. “La llibertat d’expressió és un dret essencial en tota societat democràtica, però mai s’hauria de convertir en un xec en blanc per promoure discursos d’odi ni per manipular a través de la desinformació”, sosté Ferran Lalueza.

El futur de les xarxes socials

Encara que el panorama que pinten els experts en comunicació i tecnologia sembla ombrívol, la realitat és que per a les empreses de xarxes socials podria estar començant una nova era que reforçarà el seu paper en la societat. “Pel que es veu, els algorismes, almenys a X i a altres llocs, afavoreixen el soroll i Trump”, adverteix Alexandre López-Borrull. A més, la resolució del ‘serial’ de TikTok podria resoldre’s a favor d’algun dels gegants digitals estatunidencs, incloent-hi X o Meta, precisament. “Meta volia moure’s abans del possible tancament de TikTok, però [el canvi de polítiques de moderació] és més una resposta al fet que Trump torna a la Casa Blanca i entén que l’escenari és el més necessari”, conclou López-Borrull. “La trista realitat és que, des del punt de vista empresarial, moderar els continguts no beneficia els interessos econòmics d’aquestes plataformes. Alliberar-se d’aquesta obligació moral, social o legal, doncs, pot convertir-se en un avantatge competitiu”, assegura Ferran Lalueza. “D’altra banda, si TikTok acaba desapareixent definitivament del mercat estatunidenc, sens dubte la gran beneficiada serà Meta, que en els últims anys ha vist com la xarxa social xinesa menjava el terreny a Instagram entre els usuaris més joves”, afegeix.

De fet, moltes plataformes ja estan movent fitxa per posicionar-se davant el possible veto a TikTok, com és el cas de Meta, que pagarà creadors de contingut de TikTok (4.800 euros en 90 dies) per publicar a Instagram i a Facebook. “En el context actual, la gran batalla entre plataformes no es lliura pels usuaris, sinó pels creadors de contingut. Al cap i a la fi, són ells qui actuen com a atractors d’audiències massives i, per tant, de beneficis milionaris”, apunta el professor Lalueza.

En paral·lel, i com a part d’aquesta reconfiguració del sector, algunes veus apunten a una altra prohibició: la de l’anonimat en xarxes socials, una opció per la qual aposten dirigents com el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. “Combatre l’anonimat a internet és una idea benintencionada, però no resulta viable. D’entrada, a la Unió Europea ja ens trobem amb governs que amb tota probabilitat s’oposarien a una mesura d’aquest tipus”, raona Lalueza. “Però fins i tot si s’aconseguís unanimitat a la UE, continuaria sense poder-se materialitzar de manera efectiva, donada la naturalesa global de la major part de les plataformes digitals. Per tant, els responsables d’inocular continguts tòxics a les xarxes socials segurament trobarien fórmules per esquivar el control, mentre que els qui usen l’anonimat de manera legítima quedarien desprotegits”, afegeix.

Sembla, en tot cas, que l’ecosistema de les xarxes socials és més viu que mai, amb canvis profunds en les plataformes estatunidenques principals i un moviment pendent perquè TikTok, l’aplicació que ha subvertit l’ordre establert per Zuckerberg arran de l’èxit de Facebook, acabi, probablement, també sota mandat estatunidenc. Els pròxims mesos podrien desembocar en la reconfiguració més interessant del món de les xarxes socials dels últims anys, encara que aquest sector acostuma a llançar sorpreses en cada moviment accionarial o polític.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12