Ja soc aquí… crec!
Inexcusables i inajornables obligacions familiars m’han fet baixar de la figuera muntanyenca. Res de greu, ni de fulletonesc, amigues. Amén de la permuta de les pressions baromètriques, abandonar els majestàtics i tremolosos Pirineus pel somort pla ponentí també té excitants al·licients atmosfèrics. Faltaria més! I a suar la cansalada, noia, que no ha estat res. […]