Sessió: No iniciada

Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

100 anys de ràdio

ARTICLES - ZONA 2

Dimarts la ràdio va complir 100 anys. Un 15 d’octubre de 1924, Ràdio Barcelona va començar a emetre de manera regular. Era la primera emissora d’Espanya en fer-ho. El 14 de novembre ja es van iniciar les emissions amb els permisos oficials. Per tant, va començar com l’actual Santiago Bernabéu, sense llicència.

“El meu pare sempre escoltava la ràdio i, des de ben petit, jo ja escoltava els programes esportius nocturns i em quedava despert sentint també els que venien després”, ens va explicar Andrés Iniesta. “Encara avui, tot i que no sigui en directe, procuro recuperar molts podcasts, sobretot els que parlen de mi, m’agrada saber què se’n diu”, afegeix. Com diria Iñaki Gabilondo, “la ràdio en directe és el peix fresc i els podcasts són les llaunes de conserva”. Però tot és ràdio i n’hi ha de molt ben feta. Lluny d’acabar amb ella, l’era digital l’ha impulsat. Perquè internet trenca barreres. Un programa que abans només es podia escoltar a Catalunya, avui es pot sentir a tot el món. I amb molt poca inversió, qualsevol persona amb il·lusió pot fer un programa i penjar-lo a la xarxa.
La ràdio no morirà mai perquè informa i genera opinió a un preu molt baix. És molt més barata que la televisió. Han passat 43 anys des que MTV va estrenar les seves emissions amb un videoclip popularitzat pel grup The Buggles. Es titulava: Video Killed the Radio Star (‘El vídeo va matar l’estrella de la ràdio’) i aventurava què passaria amb l’arribada de la televisió. Estaven radicalment equivocats. De fet, avui està més en crisi la tele convencional que no pas la ràdio.

Orson Welles va dir que “la ràdio és el teatre de la ment”. És imaginació i creativitat, dibuixa les teves pròpies imatges a partir d’una veu que t’acompanya i fa que no et sentis sol.
Recordo que un dia vam rebre un regal mentre fèiem el Fora de Joc a Ona FM. Era una ampolla de licor i venia de part d’un oient que ens volia agrair la companyia que li fèiem mentre estava tancat a la presó. Recordo també la carta d’un altre oient, quan ja presentava el Què T’hi Jugues! a la Cadena SER. Ens donava les gràcies per la companyia que li havíem fet durant les sessions de quimioteràpia recuperant-se d’un càncer.

“La ràdio és un ésser viu de sang calenta”, diu el llibre d’estil de la Cadena SER. Per això tampoc morirà. Perquè és àgil, passional i s’adapta ràpid als canvis.
Sempre hi haurà algú disposat a comunicar a través de la paraula i sempre trobarà algú altre disposat a escoltar-lo. La ràdio és família i la família és eterna.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12