La importància del viatge del president Illa a la Xina s’ha reforçat per la política aranzelària de Trump, perjudicial per a Catalunya. Els Estats Units no és l’única coca-cola del desert. Hi ha molts altres compradors al món, sobretot el gran mercat de la Xina. Salvador Illa ha obert contactes amb empreses xineses clau com Huawei, China UniCom, Luyuan, Chery, China Eastern, ICL‑Dynanonics; ha reforçat la presència d’empreses catalanes implantades a la Xina, com Damm, Seat‑Cupra, Ficosa, Roca i Ames Group; i ha anunciat una ajuda de 50 milions d’euros per impulsar les exportacions catalanes, especialment enfront dels aranzels nord-americans. També s’ha anunciat la pròxima obertura d’una delegació institucional del Govern català a Pequín, la primera de la Generalitat al país, amb intenció que entri en funcionament abans de finals d’aquest 2025. Els catalans tenim molta cosa dels xinesos, o potser els xinesos tenen molta cosa dels catalans. Direu que són tòpics, però les frases fetes solen ser veritat moltes vegades. Els catalans “treballem com a xinesos”, els catalans fem “feines de xinès” i ens “enganyen com a xinesos”, sobretot quan negociem amb Madrid i amb l’Aragó. Una amiga que havia comprat una carcassa de telèfon mòbil en una botiga de xinesos va anar a reclamar perquè el model que li havien venut no ajustava prou bé i costava molt prémer els botons. El botiguer, xinès, va comprovar que realment costava molt pitjar el teclat i va aclarir a la demandant: “Sí, dulo dulo. Pelo así mejol polque llama menos”. Efectivament, el sentit de l’estalvi és un altre capteniment comú entre xinesos i catalans. Com ho faria Vall-Companys sense vendre tossinos a la Xina!
Sessió: No iniciada
