Terror, por, misèria, esclavitud, gana i una llarga llista de gent desapareguda. És el que van patir en primera persona milions de xilens després que l’11 de setembre de 1973 Augusto Pinochet liderés un alçament militar que va posar fi al govern socialista de Salvador Allende. Demà es compleixen 50 anys d’aquests fets foscos i cruents que van marcar a foc la història del poble xilè i que continua ben present entre aquells que van ser testimonis directes i van viure en primera persona el cop d’Estat i la consegüent dictadura. L’Héctor tenia 15 anys. Va arribar a l’institut, com un dia qualsevol. En minuts tot va canviar. Estava a classe quan ells i els seus companys van ser avisats que havien d’abandonar l’aula perquè hi havia hagut un pronunciament militar. “Sortir del col·legi amb 15 anys i trobar-te un país amb guerra, militars i armament d’alt calibre era un terror”, explica l’Héctor, que actualment té 65 anys i viu a Balaguer, a la comarca de la Noguera.
L’Aurora va viure a les seves carns la part més fosca de la dictadura. Els van ocupar la casa. El seu pare va ser pres, la seva mare va emmalaltir i va entrar en depressió i ella va haver de deixar els estudis. “Va ser un episodi molt dolorós i molt trist. Jo tenia 14 anys i fins allí va arribar la nostra vida familiar, ja que es va desintegrar i no va haver-hi més unió”, recorda l’Aurora, qui va veure’s obligada a fer les maletes i a fugir a l’Argentina per amagar-se i sobreviure al règim dictatorial. Familiars de l’Aurora estaven involucrats al govern socialista, en concret el seu tiet, el germà de la seva mare, el qual pertanyia a la comissió política de Salvador Allende, un fet que amb el detonant del cop militar va propiciar que fossin perseguits i castigats pels colpistes.
L’Héctor recorda que l’esclat de la dictadura va suposar una “cosa mai vista fins al moment” per a la societat xilena. “Molta gent va perdre els seus fills. Els militars no tenien pietat amb ningú. Aquell que s’alçava contra els soldats, rebia un tret”, apunta Héctor, qui també explica que es va implementar un toc de queda que obligava els ciutadans a estar tancats a casa, “una sensació molt similar a la que hem experimentat ara amb el Covid”, i una restricció que, com bé detalla el protagonista, va ser aprofitada pels soldats per implementar el pànic i acabar amb milers d’innocents. “Molts van ser acusats de saltar-se el toc de queda i afusellats per això, però no era veritat. Els militars volien posar càstigs durs al poble i molts joves van ser cosits a trets simplement perquè passejaven pel carrer. Va ser una matança a mansalva”, lamenta l’Héctor.
El cop d’Estat de Pinochet també va provocar divisió entre el poble xilè, amb campanyes de desprestigi i acusacions de comunistes entre els ciutadansque es mostraven contraris al pronunciament militar. “Vaig haver de complir ordres dels meus superiors i durant el toc de queda ens obligaven a descarregar el fusell i a disparar a l’aire com si fos una ametralladora amb l’únic objectiu de posar la por al cos als ciutadans i la gent treballadora”, recorda l’Héctor, que considera que l’Estat està “amb deute” amb tots els joves que durant aquella època es van veure forçats a fer el servei militar per “tots els danys ocasionats”.
L’Aurora recorda que per a la societat xilena, el cop va suposar esclavitud, inestabilitat i, sobretot, molta por i terror. “Són coses que només nosaltres que ho vam viure i ho sabem podem explicar. És una part de la vida d’una persona molt complicada i que et marca per sempre. Tenir l’oportunitat de contar una història viscuda és un privilegi perquè probablement allí no ho hauria pogut fer”, explica.
Sobre el dia dels fets, l’Aurora explica que estava a casa i que la seva mare va decidir no portar-la al col·legi perquè ja s’escoltaven rumors sobre un possible cop d’estat. La nit, com recorda, va ser “complicada” i l’endemà “ens vam assabentar que els militars havien pres el Palau de la Moneda i a les 08.30 ja va començar els bombardejos”. Quan es compleixen 50 anys dels esdeveniments viscuts a Xile durant el cop d’estat comandat per Augusto Pinochet, aquest esdeveniment encara és recordat com un dels capítols més amargs per a la democràcia a Amèrica Llatina.
Pinochet va decidir alçar-se militarment amb l’Exèrcit contra el Govern de Salvador Allende, que en veure’s acorralat per les tropes va decidir suïcidar-se aquell mateix dia, i va instaurar un règim dictatorial que reprimiria el país sud-americà fins a l’any 1990 per mitjà d’assassinats arbitraris, tortures a dissidents polítics i una repressió sense límit. “Només els que vam viure l’alçament, i el cop a la democràcia, ho podem explicar. Les dictadures no són bones perquè només porten dolor, mort i misèria”, conclou l’Héctor.
Sessió: No iniciada
